L’ ART DE RESPIRAR I CAMINAR

L’ ART DE RESPIRAR I CAMINAR O DE COM GESTIONAR EL CANSAMENT ®

En l’anterior article us vàrem parlar de la respiració glòtica per aconseguir minimitzar el cansament. Sobretot en pujades. Això ens ajuda a maximitzar el rendiment a l’hora d’aconseguir les nostres fites. És el famós “menys és més” o aquell vell dit que diu “visteme despacio que tengo prisa”. A l’hora de gestionar la nostra energia cal tenir molt clar que tant la postura corporal com la respiració són dos ítems importantíssims, ja que la primera ajuda a canalitzar l’oxigen, i la segona, ajuda a gestionar-lo per reduir el desgast energètic, i per tant, poder “tirar” mes i més lluny sense haver de parar-nos a agafar aire. Us sona?
Quan fem un cim una mica important, per exemple de 1.200 m (La Mare de Déu del Mont), molts finalitzen amb les lumbars fetes miques, les espatlles carregades i els bessons amb tensió. Doncs bé, si ús i fixeu, el que esteu fent és tirar el tronc endavant com si aquest fos l’eina que ens ajuda a grimpar muntanya amunt i clar, les lumbars són les que pateixen aquesta mala gestió de la nostra força interna.

PRIMER CONSELL

1- Pugeu o camineu amb el tronc recte (com podeu veure en el vídeo adjunt).
2- Peus paral·lels als genolls.
3- Turmells que reposin en la part exterior del peu i no pas en l’arc.

SEGON CONSELL

1- Genolls relaxats al màxim, tant en les pujades com en les baixades, quasi com si estiguéssim esquiant;
2- Al principi es fa dificultós grimpar així però amb la pràctica, en posar la nostra força/focus en els genolls, cuixes i baix ventre o faixa abdominal, mantenim lliure de pressió les lumbars.
3- Per tant ens cansem menys i aconseguim minimitzar els riscos. A patir lesions musculars tant en els bassons com en les lumbars, genolls o turmells. I si ens cansem menys…
4- Gestionem al màxim el nostre rendiment.

QUE ÉS LA RESPIRACIÓ GLÒTICA

Normalment, en inspirar se sol forçar la zona pectoral i aixecar espatlles. La respiració glòtica es realitza imaginant que prenem l’aire a través de la glotis. El podem identificar per la nou del coll (en els homes es veu molt clar) situat a l’altura de la laringe.
Es tracta de sentir en aquest punt el flux de l’aire notant com s’enfonsa aquest buit de la nou en inhalar i escoltant un suau i lleu so gutural, com un estossec. Sobretot al principi, així com un lleuger massatge a les cervicals en inhalar. Exhalarem també per la glotis. Es tracta d’una forma de respirar lenta i suau on la cintura escapular gairebé ni es mou i ens ajuda a eliminar els flats al caminar, entre d’altres moltes utilitats. De fet és la respiració que fan servir els esportistes d’elit, cantants d’òpera, músics d’instruments de vent i actors de teatre.

 

Bé doncs fins a la propera i si algú posa en practica aquests petits consells, m’agradaria molt que els compartiu amb mi. Bé al meu correu electrònic mfarreny@naturarespira.eu. Bé en aquest mateix mitjà deixant un comentari al final de l’article. Amb molt de gust us aconsellaré si veig que feu quelcom d’erroni. Doncs a practicar, que la practica, fa el mestre.

 

Facebooktwittermail

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. més informació

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes.

Tancar