Posició correcta dels peus al caminar.
Facebooktwittermail

L’ ART DE RESPIRAR I CAMINAR O DE COM GESTIONAR EL CANSAMENT ®

En l’anterior article us vàrem parlar de la respiració glòtica per aconseguir minimitzar el cansament. Sobretot en pujades. Això ens ajuda a maximitzar el rendiment a l’hora d’aconseguir les nostres fites. És el famós “menys és més” o aquell vell dit que diu “visteme despacio que tengo prisa”. A l’hora de gestionar la nostra energia cal tenir molt clar que tant la postura corporal com la respiració són dos ítems importantíssims, ja que la primera ajuda a canalitzar l’oxigen, i la segona, ajuda a gestionar-lo per reduir el desgast energètic, i per tant, poder “tirar” mes i més lluny sense haver de parar-nos a agafar aire. Us sona?
Quan fem un cim una mica important, per exemple de 1.200 m (La Mare de Déu del Mont), molts finalitzen amb les lumbars fetes miques, les espatlles carregades i els bessons amb tensió. Doncs bé, si ús i fixeu, el que esteu fent és tirar el tronc endavant com si aquest fos l’eina que ens ajuda a grimpar muntanya amunt i clar, les lumbars són les que pateixen aquesta mala gestió de la nostra força interna.

PRIMER CONSELL

1- Pugeu o camineu amb el tronc recte (com podeu veure en el vídeo adjunt).
2- Peus paral·lels als genolls.
3- Turmells que reposin en la part exterior del peu i no pas en l’arc.

SEGON CONSELL

1- Genolls relaxats al màxim, tant en les pujades com en les baixades, quasi com si estiguéssim esquiant;
2- Al principi es fa dificultós grimpar així però amb la pràctica, en posar la nostra força/focus en els genolls, cuixes i baix ventre o faixa abdominal, mantenim lliure de pressió les lumbars.
3- Per tant ens cansem menys i aconseguim minimitzar els riscos. A patir lesions musculars tant en els bassons com en les lumbars, genolls o turmells. I si ens cansem menys…
4- Gestionem al màxim el nostre rendiment.

QUE ÉS LA RESPIRACIÓ GLÒTICA

Normalment, en inspirar se sol forçar la zona pectoral i aixecar espatlles. La respiració glòtica es realitza imaginant que prenem l’aire a través de la glotis. El podem identificar per la nou del coll (en els homes es veu molt clar) situat a l’altura de la laringe.
Es tracta de sentir en aquest punt el flux de l’aire notant com s’enfonsa aquest buit de la nou en inhalar i escoltant un suau i lleu so gutural, com un estossec. Sobretot al principi, així com un lleuger massatge a les cervicals en inhalar. Exhalarem també per la glotis. Es tracta d’una forma de respirar lenta i suau on la cintura escapular gairebé ni es mou i ens ajuda a eliminar els flats al caminar, entre d’altres moltes utilitats. De fet és la respiració que fan servir els esportistes d’elit, cantants d’òpera, músics d’instruments de vent i actors de teatre.

 

Bé doncs fins a la propera i si algú posa en practica aquests petits consells, m’agradaria molt que els compartiu amb mi. Bé al meu correu electrònic mfarreny@naturarespira.eu. Bé en aquest mateix mitjà deixant un comentari al final de l’article. Amb molt de gust us aconsellaré si veig que feu quelcom d’erroni. Doncs a practicar, que la practica, fa el mestre.

 

(Visited 431 times, 1 visits today)
Facebooktwittermail
Facebooktwitterinstagram

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *