Ruta de les 3 vies

He volgut anomenar així aquesta ruta per un fe molt simple. Iniciem la ruta sortint de Girona per la Via verda del Carrilet II, continuem per Via verda Termal i tornem a Girona per la Via Augusta.

Iniciem la ruta a la plaça dels Països Catalans de Girona, lloc on hi ha un aparcament i depenent de l’hora, serà fàcil deixar el cotxe.

En aquest punt, ja trobem senyals de la via verda del Carrilet. Passem primer per la Creueta i en pocs quilòmetres ja arribem a Quart. Població que és un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Es tenen dades que fa més de 700 anys que es treballa aquest material a la població.

Anem seguint la via verda i la següent població important que ens trobem és Cassà de la Selva. Vila amb importants monuments arquitectònics, com l’església gòtica de Sant Martí del segle XVI a l’interior de la qual es troben restes de construccions romanes. La població conserva també edificis d’estil modernista. L’antiga estació de tren del Carrilet, avui restaurada, serveix per a fer-hi exposicions i d’altres esdeveniments de caràcter cultural.

Caldrà seguir uns tres quilòmetres més per la via verda fins que al costat d’una granja, trobarem un gran panell indicatiu marcant l’inici de la Via verda Termal.

La població més destacada que trobarem aquí serà Caldes de Malavella. Vila que és a mig camí de la Costa Brava i de la Serra de les Guilleries, a la plana de la Selva, rica en contrastos, patrimoni i tradició. L’aigua termal és el patrimoni més característic i original de Caldes, ja que l’evolució al llarg del temps, incloent-hi la cultura artística, en beu directament.

Aquesta via verda acaba a la Creu de la Mà. Per arribar-hi, entrarem dins el PGA Catalunya golf. En aquest punt, enllacem amb la Via Augusta que seguirem en direcció nord.

Seguint sempre els senyals, passem diferents nuclis de població molt petits com per exemple Franciac. Després de travessar la carretera C25, arribem a Riudellots de la Selva. Travessem la població, un polígon industrial fins a trobar-nos amb les vies del tren. Aquí inicia un petit tram de camí molt solitari al costat de la via del tren.

Ja per últim i abans de tornar a entrar a Girona, trobem Fornells de la Selva.
Sortim de la població per un camí que ens porta directament a la carretera de Palau. Aquí cal anar amb compte que depenent de l’hora, és molt transitada.

Seguint sempre recta aquesta cartera, passem per davant d’un parell de col·legis fins que ens trobem a la rotonda de l’avinguda Lluí Pericot. Ara només ens falta girar a la dreta i baixar fins a la plaça dels Països Catalans on tenim el cotxe.
Hem fet una interessant volta de poc menys de 50 quilòmetres sense cap dificultat tècnica, ben senyalitzada en tot moment i que ens permet conèixer un bon tros del Gironès i de la Selva.

Dades de l’excursió

Punt de sortida/arribada: Girona
IBP index: 26
Durada total: 3h 43m
Temps efectiu: 2h 51m
Desnivell: 375m
Alçada mínima: 72m
Alçada màxima: 143m
Distància: 48,9km
Track gps: Si
De color blau la Via Verda del Carrilet. De color vermell la Via Verda Termal i de color lila la Via Augusta.

De color blau la Via Verda del Carrilet. De color vermell la Via Verda Termal i de color lila la Via Augusta.

Ruta de les 3 vies

Ruta de les 3 vies

Via Verda Termal o Ruta Termal

La Via Verda Termal o Ruta Termal té un recorregut de 14,6 km i serveix d’enllaç entre la Via Verda del Carrilet II de Girona a Sant Feliu i la Via Augusta.

No us espereu trobar la típica via verda ben pavimentada i tancada al trànsit. En aquest cas, s’han aprofitat camins ja existents que ni tan sols s’han reparat. Tampoc trobarem camins planers, el camí transcorre amb un suau puja i baixa constant. La plana selvatana ens ofereix una bona diversitat de paisatges entre camps de conreu i algun bosc. També gaudirem d’unes bones vistes sobre el Montseny i les Guilleries. De municipi només creuarem Caldes de Malavella on podrem descobrir tot el món d’aigües termals que ens ofereix aquesta població de La Selva.

La ruta

L’inici de la via verda es troba a 3 quilòmetres de Cassà de la Selva i al costat d’una granja molt gran. Per tant, i arribarem des de Cassà. Al principi, trobarem el prat de Dall, que en èpoques de forta pluja s’inunda i podrem trobar una gran diversitat de fauna.
Travessem una riera i aviat ens endinsem al bosc de la Sureda. Un fantàstic paratge que ens robarà el cor.
Sortim del bosc i aviat trobem la carretera Gi-674 just a davant de la urbanització d’Aigües Bones. Es recomana travessar a peu.
Per dins de la urbanització ens espera una bona pujada fins a arribar al cementiri de Caldes. Ara baixem decididament cap a Caldes per una carretera amb un carril bici ben condicionat. Arribem al Parc de les Moleres. Un bon indret per fer un descans abans de continuar la ruta cap a la Creu de la Mà.
Entrem al municipi de Caldes on podrem descobrir tot un món termal, amb els seus balnearis, les termes romanes i les seves fonts termals.

Sortim de Caldes

Creuarem la via del tren per un pas subterrani guiat per un curiós sistema de semàfors. El nostre camí travessa els camps de Can Solà, algun bosc amb molt d’encant i finalment, toparem de cara amb l’autovia A2.
La travessem per sota amb molta precaució amb els cotxes i entrem al PGA golf de Catalunya.

El nostre camí acaba a la Creu de la Mà on ens topem amb la Via Augusta o Camí Ral. En aquest punt, ens trobem lluny de qualsevol nucli de població. Si volem fer la ruta a peu, caldrà tenir la precaució d’abans, venir a deixar un vehicle per aquesta zona. Si realitzeu la ruta en bicicleta, us recomano la ruta que vaig fer jo i que vaig anomenar la Ruta de les Tres Vies. Sortint de Girona per la Via Verda del Carrilet, després la Via Verda Termal i tornada a Girona per la Via Augusta. (Aquesta ruta la publicaré els propers dies)

Dades de l’excursió

Punt de sortida/arribada: Girona
IBP index: 10
Durada total: 1h 25m
Temps efectiu: 57m
Desnivell: 133m
Alçada mínima: 95m
Alçada màxima: 143m
Distància: 14,6km
Track gps: Si
Mapa de la Via Verda Termal

Mapa de la Via Verda Termal

Perfil de la Via Verda Termal

Perfil de la Via Verda Termal

de Girona a Banyoles en btt

tot passant per Medinyà i les Serres

Tot i que en línia recta les poblacions de Girona i Banyoles estan separades per només 14 quilòmetres, cal donar una bona volta per trobar un camí que eviti les zones més muntanyoses i sobretot, totes les carreteres que hi ha entre les dues poblacions.

Surto de Girona i el primer tram és tot per carretera. Arribo a la fàbrica de ciment i agafo el camí que rodeja la muntanya de Sant Julià i que em porta fins a Medinyà. Un magnífic camí on pràcticament tota l’estona tindrem el riu Ter al nostre costat.
A Medinyà, ens espera una bona però curta pujada fins al castell. Un cop a dalt, agafem el camí de les Serres que en línia recta, ens portarà fins molt a prop de Banyoles. Durant aquest tram, gaudirem en tota l’estona de magnífiques vistes a un costat i altre. Tant cap a l’Empordà com cap a Banyoles i Rocacorba.
Un petit tram de carretera i un camí en molt mal estat i en forta pujada, ens acaben d’apropar a l’entrada de Banyoles.
Jo he optat per anar a passar pels carrers més cèntrics de la població i d’aquí arribar-me fins a l’estany.
Segueixo en direcció nord per anar a buscar el carril bici que hi ha entre la capital del Pla de l’Estany i Melianta.

Tornada cap a Girona

El proper tram per tornar cap a Girona, hi ha molts quilòmetres de carretera. Primer arribo fins a Fontcoberta i d’aquí cap a Cornellà de Terri. Decideixo que el més fàcil és agafar la carretera vella de Banyoles que em portarà de nou a Medinyà. Un cop torni a ser a Medinyà, agafo el mateix camí que he fet a l’anada.
Descriure una ruta de 60 quilòmetres amb precisió, és molt complicat. Us recomano utilitzar el track que acompanya aquesta entrada per tal de seguir la ruta amb seguretat.

Dades de l’excursió

Punt de sortida/arribada: Girona
IBP index: 34
Durada total: 3h 40m
Temps efectiu: 3h 20m
Desnivell: 609m
Alçada mínima: 46m
Alçada màxima: 247m
Distància: 61,4km
Track gps: Si
Mapa de Girona a Banyoles en Btt

Mapa de Girona a Banyoles en Btt

Perfil de Girona a Banyoles en Btt

Perfil de Girona a Banyoles en Btt

Santuari de Rocacorba

Rocacorba per la carena

El que presento avui, és segurament un dels recorreguts més impressionants que podem fer pel Puigsou, altrament dit, Rocacorba.
És el recorregut que es fa al febrer per la cursa curta del Trail Rocacorba organitzat per Klassmark. Qui els coneix, sap que els seus recorreguts no deixen mai indiferent a ningú.
Tenim dues opcions, iniciar al pavelló de Canet d’Adri igual que la cursa i tindrem un total de 20 quilòmetres. Aquí també hi ha molt de lloc per aparcar. També podem seguir tot recta pel carrer de darrere el pavelló durant dos quilòmetres i si tenim sort que no hi hagi altres cotxes, podrem aparcar just abans de creuar la riera de Rocacorba. Nosaltres vàrem seguir aquesta segona opció.

Indicar també que el recorregut no està senyalitzat. Trobarem alguna fita de tant en tant, però en general no hi ha senyals, per tant, recomano l’ús de GPS per tal de no tenir problemes.
El primer tram és amb poc desnivell, això va bé per escalfar i entrar amb calor a la forta pujada que ens espera més endavant. Quan hàgim caminat 1,3 quilòmetres aproximadament, arribem a una esplanada. Davant nostra queda un camí molt bé marcat. Aquest és pel que tornarem. Ara toca creuar la riera de Canet que queda a la nostra dreta i començar a pujar. Com he dit, pràcticament no hi ha senyals però aquest corriol tampoc dóna més opcions que anar pujant en direcció a la carena.

Un cop superada la pujada i hàgim arribat a la carena, no ens deixem enganyar, estem a la part inferior de la carena i ens queda encara un llarg camí i molta pujada fins a arribar al Santuari. Val la pena que ens agafem aquest tram amb calma i anem gaudint de les impressionants vistes que tenim a banda i banda.
En algun punt, trobarem algun camí que puja i baixa, nosaltres sempre per la carena. També i ja cap al final, hi ha un tram amb un bosquet que pot resultar una mica confús, ens hem de mantenir sempre el més a prop possible de la carena.
Quan siguem pràcticament a dalt, trobarem una caseta de telecomunicacions i en pocs metres, arribarem ja al Santuari.

El punt on es troba el Santuari, no és el cim. De fet, el cim no el podrem trepitjar que està ocupat per unes grans antenes. Així doncs, nosaltres comencem la baixada. I ho fem seguint tot recta per la pista que queda sota el Santuari.
En pocs metres, trobarem un petit sender a l’esquerra amb un pal indicatiu blanc, el seguim.
Ara iniciem una espectacular. Sobretot a l’hivern, hem de tenir precaució, ja que en algun tram, la pendent és forta i les pedres poden estar gelades. Estem caminant per un sender de gran bellesa, sempre enmig del bosc i en direcció nord.

Ja cap al final de la baixada, trobarem un encreuament de camins, a la dreta, aniríem a la carretera, nosaltres seguim recte i aviat arribem a una gran esplanada.
Observarem que a la dreta hi ha la carretera i nosaltres girem a l’esquerra. El camí és ample, però hem d’estar atents, ja que el seguirem durant molt poca estona. En pocs metres, trobarem un petit sender a la dreta que baixa cap a la riera de Canet. Seguim aquest sender fins que ens topem amb la Riera de Canet, la creuem i girem a l’esquerra tot seguint una pista ampla i en bastant bon estat. Ara ja trobarem rètols indicatius que ens marcaran el camí a seguir per arribar a Canet.

Mencionar que aquest darrer tram que farem sempre paral·lels a la riera és d’una gran bellesa.
En sortir del bosc, arribarem a l’esplanada que hem passat durant la pujada. Ara des d’aquí, seguir pel camí conegut fins al cotxe.

Dades de l’excursió

Punt de sortida/arribada:  Riera de Canet
IBP index: 72
Durada total: 5h 01m
Temps efectiu: 4h 35m
Desnivell: 955m
Alçada mínima: 260 m
Alçada màxima: 934m
Distància: 16,4km
Track gps: Si

Rocacorba per la carena

Trail Selva Marítima 2016

Trail Selva Marítima 2016

Fotos a Cala Morísca

El Grup Fondistes Blanes organitza la tercera edició d’una de les curses més espectaculars que se celebren arran de mar. La TRAIL SELVA MARÍTIMA comença a Tossa per acabar a Blanes després d’uns 22km i uns 800m de desnivell positiu. La cursa es celebrarà el proper diumenge 15 de maig de 2016 amb sortida des de Tossa de Mar a les 9:00 i un recorregut que transcorre sempre arran de mar per cales on només s’hi pot arribar caminant, com la Morisca, i també travessarà tres Jardins Botànics que són una icona de la Costa Brava: Santa Clotilde a Lloret de Mar, i Pinya de Rosa i Mar i Murtra just abans de l’arribada, finalment, al passeig de Mar de Blanes amb Sa Palomera com a testimoni d’una gran festa del córrer.

COMPTE SI DESCARREGUEU TRACK TINGUEU EN COMPTE QUE PASSA PER DINS ELS JARDINS BOTÀNICS I UN TRAM QUE NOMÉS ESTAN OBERTS ALS CORREDORS DE FORMA ESPECIAL EL DIA DE LA CURSA. ES TRACTA DEL SEGÜENTS TRAMS:

KM 15.0-15.7: Jardins de Santa Clotilde (podeu passar per la carretera que puja i de seguida un camí que porta a cala Boadella).

KM 16.1-16.6: Apartaments Albamar (seguir el camí principal i indicacions fins a platja Santa Cristina).

KM 17.3-18.7: Enlloc de baixar cap a s’Agulla, girar a la dreta fins la carretera i seguir-la fins a trobar una rotonda).

KM 19.7-20.5: Jardí Botànic Mar i Murtra (seguir per la carretera direcció Blanes).

Font: http://www.fondistesblanes.cat/

Per entrar a l’àlbum, clica sobre la imatge

_MG_9067

Fotos del Trail selva marítima 2016 realitzades a Cala Morísca per Albert Barnosell

 

Track per si algú vol realitzar el recorregut d’aquesta fantàstica cursa ja sigui caminant o corrent

Powered by Wikiloc
Montmajor vist des de El Forn

Montmajor

des de Oix

Ja fa temps i amb motiu d’una etapa del Gr1 vaig estar a Oix per primera vegada. Recordo que arribant a la població, em van sorprendre dues muntanyes que a simple vista semblen bessones. Es mostraven majestuoses i em convidaven a anar-les a conèixer. Tocava saber el nom i venir un altre dia. Sí, estic parlant del Montmajor i Montpetit.
Els darrers dies han estat amb molts núvols i una bona fresca als matins. Avui però, la previsió és que la cosa millori. Arribem a Oix i aparquem el cotxe a la plaça que hi ha davant l’església. Si mirem a l’est, es mostra imponent la cresta del Ferran. A l’oest es mostren imponents els nostres objectius d’avui. El Montmajor i el Montpetit.
Fer la descripció de l’etapa d’avui és molt complicat, ja que hi ha llocs on el camí es perd bastant, tampoc seguirem marques de cap color i, en la major part de l’excursió estarem dins el bosc, per tant l’orientació és complicada. Sí que en molts llocs trobem petites fites fetes de pedra, però moltes estan desfetes per culpa dels senglars que habiten aquestes contrades. Recomano utilitzar GPS per a no tenir problemes.
Iniciem la marxa per la carretera que porta al cementiri. Un cop aquí seguim cap a la dreta. El camí que veiem a l’esquerra és pel que tornarem. Passem per davant la Soleia d’Oix i continuem per asfalt. Pocs metres més endavant i en una corba a la dreta que fa la carretera, l’hem de deixar i agafar la pista de l’esquerra.
El camí és molt planer durant els tres primers quilòmetres. Avui les previsions meteorològiques no s’han equivocat i el dia és radiant. Més de començament d’estiu que de primavera. Aviat comencen a sobrar peces de roba.
Arribem a la riera d’Oix. Aquí forma un gorg on de ben segur a l’estiu molta gent aprofita per banyar-se. L’aigua és cristal·lina.
En aquest punt comença la pujada. Primer per pista forestal fins a arribar a un punt on unes pedres ens marquen que arribem al Mas Costa. Davant nostra un ample prat amb una tanca de fusta per cavalls. La pista marxa cap a l’esquerra però nosaltres la seguirem cap a la dreta. Pocs metres més endavant un petit sender amb una fita a cada costat ens marca que hem de girar a la dreta.
El camí comença a pujar fort i en algun punt, es fa perdedor. Cal estar atents per no equivocar-nos.
Arribem a dues cases abandonades. La primera queda a la nostra dreta, és petita i queda a simple vista. La segona és més gran però està molt tapada per la vegetació. El camí segueix al costat d’aquesta segona casa (la casa ens queda a mà esquerra).
Seguim pujant i en algun punt on la vegetació ens ho permet podem contemplar l’espectacular vista que ens envolta. Els últims metres per arribar al cim el pendent és molt forta. El GPS en marca del 38%.
Finalment assolim el cim del Montmajor. Parada per gaudir de les vistes i esmorzar. Moment que m’adono que tinc un problema. La calor que està fent avui i la duresa del terreny han fet que consumeixi més líquid del previst i només em queden dos dits de beguda isotònica. Pensant en tot el que ens queda, està clar que no en fem ni per començar. Li pregunto a en Marc com ho porta ell i em diu que també té l’ampolla molt buida.
M’entren els dubtes de si pujar al Montpetit o no. Decidim començar a baixar i que quan arribem a Sant Martí de Torralles ja decidirem.
Per baixar del cim, el camí marxa en direcció oest (mirant les dues plaques del cim cap a la dreta). Aviat entrem a una pedrera. La travessem i anem seguint les fites que anem trobant. En aquest tram en trobem amb alguns arbres monumentals, alguns d’ells ja morts.
Seguim a mig del bosc per un sender molt agradable. De tant en tant, trobem alguna clariana. Sempre hem d’anar seguint les fites.
Ens topem amb el Gr1 però molt poca estona, ja que nosaltres anem cap a Sant Martí, on arribem amb poca estona.
És hora de prendre una decisió. El Montpetit ens dóna a entendre que la pujada és forta i no sabem el tipus de terreny que ens trobarem. Miro l’ampolla i em queda un dit de beguda. A més a més, em noto amb una lleugera deshidratació, ja que fa estona que no bec. Li pregunto a en Marc com està i ell està igual. Per tant, decidim que el més assenyat és deixar estar el Montpetit per un altre dia i anar fent via cap a Oix, que tot i això, encara en tenim per una bona estona.
Mirem enrere i el Montmajor des d’aquí també es mostra majestuós. Està clar que l’alta Garrotxa és espectacular.
Seguim la pista sense cap problema fins que arribem al coll de Pla Sapell. Aquí dues grans pedres ens indiquen que hem arribat al coll. Toca deixar la pista i seguir un petit sender cap a l’esquerra.
De cop i volta ens trobem amb la tanca de la masia de la Pineda i per l’altre costat, una riera ens impedeix el pas. Obrim i tornem a tancar la porta per entrar al terreny de la Pineda. Cal fixar-nos que la porta quedi ben tancada, ja que tenen bestiar en llibertat. Un rètol a la porta ens adverteix que està prohibit entrar amb gossos.
Els paratges d’aquesta masia són espectaculars. Travessem tota la propietat sense problemes i a l’altre extrem trobem de nou una porta que cal tenir cura de tancar bé.
Arribem de nou a la riera d’Oix, cal dir que avui porta molt poca aigua i la podem passar bé, però en dies de fortes pluges pot ser que hi hagi algun problema per passar-la. Un cop passada ja som de nou al cementiri i acabem la fantàstica excursió d’avui a la plaça d’Oix on tenim el cotxe.

Dades de l’excursió

Situació geogràfica: Garrotxa
Inici / final: Oix
IBP index: 83
Durada total: 5h 12m
Desnivell: 871 m
Alçada mínima: 404 m
Alçada màxima: 1075 m
Distància a/t: 16,3 km
GPS: Si

 

 

Montmajor

Montmajor

Volta a l'Empordà

Volta a l’Empordà

Magnífica ruta pel Baix Empordà. Descobrirem gran varietat de paisatges, des de zones amb camps d’arbres fruiters, a les platges d’Empúries o als boscos que envolten la presa de Colomers.
La ruta en si no està marcada, per tant, s’aconsella estudiar-la bé sobre mapa o millor utilitzar el gps, en tot cas, aquí us deixo una petita descripció de la ruta.
Iniciem a Verges, a la cruïlla de carreteres i ens dirigim cap al camí vell de Bellcaire, un cop al poble pugem fins a la part més alta on hi ha el castell i a continuació, baixem pel carrer de la dreta en direcció Albons i d’aquí per una carretera secundària fins a l’Escala i Empúries. Aquí hem fet una petita incursió a l’Alt Empordà.
Ara seguim cap a Sobrestany, Ullà i Torroella de Montgrí, la població més gran que visitarem. Travessem el pont del Ter i just després, agafem el camí que baixa cap a la nostra dreta fins a arribar a Gualta, on podrem visitar el Pont Vell, una autèntica joia arquitectònica perfectament conservada.
Ara el riu Daró queda a la nostra esquerra, l’anem seguint fins a topar-nos amb la carretera GI-644. Seguim recta al costat del riu i poc després girem a la dreta direcció Sant Iscle d’Empordà.
A la zona que arribem ara és la que més s’aconsella l’ús del mapa o el gps, ja que hi ha molts camins i la major part del camí no està senyalat. En cas de perdre’ns, sempre podem preguntar algun pagès que trobem treballant els camps de la zona com arribar a la presa de Colomers, de ben segur que ens sabrà indicar el camí.
Un cop a la presa, seguim el camí cap a Jafre, aquí si ja trobarem indicadors i no ens perdrem i d’aquí cap a Verges, seguint les indicacions que anirem trobant.
La ruta és de gairebé 60 quilòmetres però el desnivell és molt i molt poc, per tant, no es fa gens dura.

Situació geogràfica: Girona/Costa Brava
Inici / final: Verges
Durada total: 5h 09m
Desnivell: 176 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 36 m
Distància a/t: 57,01 km
Track gps: Si

Via Verda del Carrilet II: Girona - Sant Feliu de Guixols

Via verda del Carrilet II

Girona – Sant Feliu de Guíxols

La Ruta del Carrilet II té un recorregut de 39,7 km, amb un pendent suau des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols (15 m), i assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m). Seguint la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, permet conèixer dues comarques –el Gironès i el Baix Empordà-– des de la conca del Ter fins a la vall del Ridaura, passant per la depressió de la Selva.

La peculiaritat del traçat del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona és la suavitat de pendents i revolts. El seu recorregut està format per una línia sinuosa matemàticament traçada sobre el territori. El paviment és d’un material granular del tipus sauló que queda molt integrat en la tipologia dels terrenys que travessa l’itinerari, encara que també hi hagi trams urbans en totes les poblacions per les quals transcorre.

Sortint de Girona, la ruta del Carrilet II travessa en primer lloc la depressió de la Selva, caracteritzada per un paisatge en mosaic amb alternança de conreus i forests on els dies més clars podem gaudir d’una panoràmica extraordinària que abasta des dels contraforts més orientals dels Pirineus fins al Montseny, passant pels relleus en costa de la Serralada Transversal (el Far, Sant Roc, Rocacorba). La segona meitat del traçat discorre per la vall del Ridaura, que separa el massís de Cadiretes, al sud, del massís de les Gavarres i que, amb un suau desnivell, ens facilita l’arribada al mar just a Sant Feliu de Guíxols, població bressol del topònim “Costa Brava”, des de la qual es pot gaudir de magnífiques vistes.

Font: Vies Verdes

Punt de sortida: Girona
Punt d’arribada: Sant Feliu de Guíxols
Distància: 39,6 km
Track gps: Si

Via Verda del Carrilet II

Via Verda del Carrilet II

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via verda del Carrilet I

Olot – Girona

Reconvertir els recorreguts d’antigues vies de ferrocarril permet obtenir rutes de desnivell suau i continuat. Molt agradables i ideals per fer-les en bicicleta i en família. La ruta del Carrilet I és una d’elles. Substitueix íntegrament tot el camí de l’antic carrilet que unia Olot amb Girona. Després, de Girona arribava fins a Sant Feliu de Guíxols.

Aquest tren de via estreta, va ser la principal artèria de comunicacions de les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès fins als anys seixanta. Aquest primer tram és de 54 km de longitud, va solcar les ribes dels rius Ter, Brogent i Fluvià sota la inquietant ombra dels volcans de la Garrotxa.

El carrilet I és més senzill i amb menys dificultat si es planteja d’Olot cap a Girona, ja que la majoria de la ruta serà en descens.

El recorregut

El recorregut transcorre per un carril perfectament indicat i marcat. Com que és una via molt popular i que es pot fer en qualsevol època de l’any, sempre està molt transitada.

Al principi de la via sortim d’Olot i creuem la Vall d’en Bas. Aviat ens trobarem pujant al punt més alt de la ruta, el coll d’en Bas situat a 600 metres d’altura. Ara ja tot és baixada i durant el recorregut passarem al costat o al bell mig de nombroses poblacions que val molt la pena de visitar.

Finalment, arribarem a Girona després de travessar la Devesa de Salt i les Hortes de Santa Eugènia, dos paratges que si no els coneixes, et sorprendran que puguin estar tan a prop de la ciutat.

Un cop a Girona hi ha l’opció de continuar amb la ruta del Carrilet II que arriba fins al mar.

Al llarg de la Ruta del Carrilet es poden realitzar altres rutes senyalitzades a peu o en bicicleta per descobrir altres racons de la Garrotxa. Des d’Olot i fins a les Planes d’Hostoles, la Ruta del Carrilet també coincideix amb un dels camins de la xarxa de senders Itinerànnia. A tots els pobles hi ha enllaços a altres camins que donen l’oportunitat de gaudir dels paisatges de la Garrotxa.

Dades de la via verda

Punt de sortida: Olot
Punt d’arribada: Girona
Distància: 54 km
Track gps: Si

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via Verda del Baix Ebre

Via verda del Baix Ebre

Iniciem la via verda del Baix Ebre a l’antiga estació del Pinell de Brai envoltats de camps, alguns no treballats i d’antigues masies. La zona en general està bastant abandonada.
És important en aquesta ruta portar un bon llum o frontal, ja que passarem per molts túnels, alguns dels quals quedarem totalment a les fosques.
Passarem entre parets molt escarpades i aviat ens trobarem amb el riu Canaleta que ens oferirà espectaculars vistes del seu congost.
Un cop passat el tram més feréstec, ens trobem amb el riu Ebre. Ara la via es converteix en un passeig on podrem gaudir tot passant enmig de camps de tarongers i d’altres fruites.
Arribem a Xerta i toca travessar el poble. En general està ben senyalitzat però caldrà estar atens a no perdre’ns.
Abans d’arribar a Aldover, travessarem un parell de cops de carretera C-12. El primer cop per un pas inferior, però el segon no, així que caldrà extremar les precaucions.
Abans d’arribar a Jesús, tornarem a travessar de nou la C-12 per un pas inferior i seguirem l’agradable camí fins a Roquetes.
Estem ja molt a prop de Tortosa on entrarem passant enmig d’un polígon industrial i finalment travessant el riu Ebre per un espectacular pont de ferro.

Punt de sortida: Pinell de Brai
Punt d’arribada: Tortosa
Distància: 24,2 km
Track gps: Si

Via Verda del Baix Ebre

Via Verda del Baix Ebre

Via Verda de la Terra Alta

Via Verda de la Terra Alta

La comarca de la Terra Alta és un agrest territori situat a l’extrem sud de Catalunya, esquitxat d’ametllers i pinedes. Gràcies a la infraestructura que va quedar d’un antic tren, avui podrem recórrer aquests espectaculars paratges.

La Via Verda arrenca al costat del riu Algars, que separa les comunitats d’Aragó i Catalunya. Al costat català s’aixequen els edificis del que va ser l’estació d’Arnes-Lledó.
Després d’uns 5 quilòmetres, creuarem el primer túnel de la ruta i una àmplia corba, ens aproxima als edificis del que va ser l’estació d’Horta de Sant Joan.
Seguint la via i davant nostra, podrem observar la muntanya de Santa Bàrbara.
Seguirem enmig de l’impressionant paisatge d’aquestes terres: enormes muntanyes, cobertes d’ametllers i pinedes. Un xic més endavant, ens trobem amb l’espectacular estampa trencada del Queixal d’en Canar.
Des d’aquí la Via Verda discorrerà al costat del riu Canaletes fins al final de la ruta. Durant els següents quilòmetres alternen túnels i viaductes gairebé sense pausa. Entre aquests últims destaquen els situats al Km 8,5, que salva el Barranc del Molí del Cap i el del Km 10 que creua sobre els pins que tapen la llera del Barranc de la Balloca.
Els seus elegants arcs recorden als aqüeductes romans, memòria de la capital imperial, Tarraco, que no queda lluny.

L’ermita de Sant Josep, ens anuncia l’arribada a Bot. El poble, situat al costat de l’estació, és punt
obligat d’aprovisionament, ja que fins a la Fontcalda, no trobarem fonts.
Recorrent la via, entre trinxeres, viaductes i túnels, es passa sota el Queixal d’en Canar. L’últim túnel d’aquest tram és el més llarg d’aquesta ruta, de 739 m en corba.

A la sortida d’aquesta llarga galeria apareixen les ruïnes de l’estació de Prat de Comte.
Aviat trobem el camí d’accés al Santuari de la Fontcalda. Cal afegir que les persones amb minusvalidesa tindran alguna dificultat per afrontar els pendents que s’han creat en aquest lloc. La Fontcalda, a més d’un paratge encantador i lloc de repòs, és punt d’aprovisionament (només en estiu i alguns caps de setmana) Un dels espais més espectaculars d’aquest lloc és el dels Estrets de Dalt, on el Canaletes s’encaixa entre les penyes. Allà, un camí tallat a la roca permet recórrer aquest estret i arribar fins a una singular zona de banys. En aquesta zona destaca el grandiós viaducte ferroviari que salva la riera de la Fontcalda.

Cap al km 20, arribem a la zona on hi ha el túnel que va ser el “culpable” de la clausura del ferrocarril, al produir-se un important enfonsament en el seu centre. Per això, s’ha aprofitat una pista que, gairebé sense pendent, esquiva el túnel per l’exterior.

S’arriba a les andanes de l’estació de Pinell de Brai. Com succeïa en l’anterior parada de Prat, el nucli urbà de Pinell dista uns 6 km, per carreteres de muntanya.
Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. I és que, des d’aquest mateix punt, és possible continuar itinerari fins a arribar a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre. 26 km addicionals cap a l’Ebre evocant el viatge dels trens del “Sarmentero”.

Inici: Arnés-Lledó
Final: Pinell de Brai
Distància: 28,5 km
Track gps: Si

Via Verda de la Terra Alta

Via Verda de la Terra Alta

Ruta del Ferro

Ruta del Ferro

La Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a peu o en bicicleta. Per recordar-nos un passat industrial del qual avui som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l’any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l’any del seu centenari, el 1980.

La Ruta del Ferro uneix Ripoll, a 682 metres d’altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m). Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l’1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l’edifici de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l’estació, a uns 300 metres, la via travessa la carretera d’Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A uns 500 metres de l’estació, la via travessa un GR i, poc després, torna a travessar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d’Ogassa. Seguim per un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a quatre quilòmetres justos de l’estació de Sant Joan de les Abadesses i a tretze quilòmetres de Ripoll.

A l’estació de Sant Joan de les Abadesses s’inicia el tram d’enllaç fins a Olot.

Font: Vies Verdes

Dades de l’excursió

Punt de sortida: Ripoll
Punt d’arribada: Ogassa
Distància: 14,1 km
Track gps: Si

Ruta del Ferro

Ruta del Ferro

Sant Quirze de Pedret

Via Verda del Llobregat

Punt de sortida: Colonia Rossal
Punt d’arribada: Pantà de la Baells
Distància: 6,5 km
Track gps: Si

Amb menys de 7 quilòmetres de recorregut podrem gaudir d’una via verda que recórrer el curs del Llobregat. Passarem per 3 túnels, on a un és necessari l’ús del frontal i també passarem per un pont bastant llarg. Durant l’itinerari, podrem visitar l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà) tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

L’església original és preromànica d’una sola nau (l’actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d’accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a mitjan segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.

Com en totes les vies verdes, el desnivell és pràcticament nul i és apte per a tota la família.

Al final de la via podrem travessar el riu Llobregat per un petit pont que ens conduirà, en teoria sense problemes, a la presa de l’embassament de la Baells.

Via Verda del Llobregat

Via Verda del Llobregat

Via Verda del Tren Petit

Via Verda del Tren Petit

Punt de sortida: Palamós
Punt d’arribada: Palafrugell
Distància: 7,1 km
Track gps: Si

La via verda que uneix Palamós i Palafrugell, coneguda com la Ruta del Tren Petit, té una longitud de 6 km. El seu traçat transcorre per una part de l’antic recorregut de l’anomenat tren petit que connectava Palamós amb Girona passant per la Bisbal d’Empordà.

La via actual travessa els termes municipals de Palamós, Mont-ras i Palafrugell, amb ramals a Vall-llòbrega i a les platges de Castell i la Fosca.

El tren tramvia va fer el seu primer viatge el 23 de març del 1887. El conduïa una locomotora belga de vapor que arrossegava uns vagons minúsculs i que recorria uns quants quilòmetres al costat de la carretera. Avui, la carretera soterra una part del que havia estat la via fèrria; el tram condicionat com a via verda, però, us permetrà explorar els mateixos paisatges de l’Empordanet que ja va descriure Josep Pla i travessar la plana de l’Aubí, de gran valor agrícola i envoltada pels relleus del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur.

Font: Vies Verdes

Comarques de Pas:

Baix Empordà

Via Verda del Tren Petit

Via Verda del Tren Petit

Via Verda de la Vall Fosca

Via Verda de la Vall Fosca

Punt de sortida: Torre de Cabdella
Punt d’arribada: Estany Gento
Distància: 5,8 km
Track gps: Si

La Via Verda de la Vall Fosca, és una curiosa ruta d’alta muntanya, on la naturalesa es va adaptar a la nostra necessitat de produir energia. Un antic tren, un telefèric i una central elèctrica conviuen en aquesta zona d’influència del Parc Natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. L’antic camí de vies és avui un dels ‘carrilets’ existents a Catalunya, anomenat com la Via Verda de la Vall Fosca. Encara que es pot fer amb bicicleta, no és molt recomanable, ja que les vies dificultaran el pas. A més a més, els túnels són molt baixos. Si escull aquesta opció el camí s’acaba a l’Estany Gento. No és possible continuar amb bicicleta més enllà. S’aconsella pujar amb el telefèric i allà començar la via. Un cop a l’estany Gento, els mesos de juliol, agost i setembre, es pot baixar amb el telefèric.

Via Verda de la Vall Fosca

Via Verda de la Vall Fosca

Del Pic de Freser cap al Pic de l'Infern

Pic de Bastiments, Pic de Freser i Pic de l’Infern

Situació geogràfica: Pirineu Oriental
Inici / final: Vallter
Durada total: 7h 12m
Desnivell: 1165 m
Alçada mínima: 2087 m
Alçada màxima: 2880 m
Distància: 13,53 km
Track gps: Si
Waypoints gps: Si

Aparcarem el cotxe a l’última corba de dreta que hi ha abans d’arribar a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
Pugem al refugi d’Ulldeter tot seguint el senyal indicatiu que trobem a peu de carretera. Des d’aquí, seguim en direcció al coll de la Marrana per un sender molt marcat i ple de gent en la majoria de dies.
Un cop al coll, girem a la dreta i el camí és evident i no té pèrdua fins al cim de Bastiments.
Al capdamunt, trobem primer una creu, després un punt geodèsic i finalment un pal d’acer amb forma de piolet. La vista des del cim és espectacular.
Ara comença la part divertida de l’excursió. Toca baixar per la cresta que ens portarà al cim del Pic de Freser. Aquest tram és molt pedregós però no presenta cap dificultat tècnica. El cim del Pic de Freser, és un bon punt on fer una parada, hi ha molta menys gent que a Bastiments i estarem més tranquils.
Seguim per la cresta direcció a Pic de l’Infern. Aquest tram si bé no és tan senzill com el primer, tampoc presenta grans dificultats. Únicament trobarem un parell de passos de II grau però que es poden superar sense grans problemes.
Finalment, trepitgem el tercer cim del dia o la vista també és espectacular.
Ara, seguim pel camí que ens portaria a Núria. En poca estona, a la nostra esquerra, apareix la cabana de Tirapits. Baixem cap a ella i aquí ens trobem amb el GR11. Girem a l’esquerra i anem seguint el GR11 fins al coll de la Marrana i d’aquí fins al cotxe pel camí que ja coneixem.

Pic de Bastiments, Pic de Freser i Pic de l'Infern

Pic de Bastiments, Pic de Freser i Pic de l’Infern

Turó de l'Home

Turó de l’Home i les Agudes

Iniciem la pujada al Turó de l’Home i les Agudes des de l’aparcament de Passavets. Trobem una pista al costat esquerre de la riera la qual anirem seguint. El camí no té pèrdua, està senyalitzat amb uns pals de color verd. Sempre per dins la fageda, arribem a un clot, un pou de neu, on la pista gira a migdia i comença a enlairar-se en continues ziga-zagues. És un ascens lent i monòton. Força amunt arribem a un collet, aquí hi ha una cruïlla de pistes. Cal posar atenció a agafar la pista correcta, que encara fa unes quantes ziga-zagues abans d’encarar el Turó de l’Home. Tot flanquejant de cara a aquest cim, quasi pel límit superior de la fageda, passarem pel collet dels Rocs Cremats i pujarem fins al coll Pregon (1654 m) on trobem la carretera del Turó de l’Home. Des d’aquí acabem de seguir la carretera fins a l’observatori situat al cim del Turó de l’home.
Pel NW baixem fins al coll Sebacis (1643 m) on comença el corriol que ens portarà directament fins al cim de les Agudes. El camí no té pèrdua i amb uns 30 minuts arribarem al cim.
Per tornar, baixem fins al coll de les Agudes (1647 m), un cop aquí, al SW surt un corriol fressat i marcat amb senyals de color vermell. Cal posar atenció als senyals, ja que en aquesta zona hi ha un laberint de pistes i és fàcil agafar un camí equivocat. Passem per davant de la font del Briançó i anem seguint la pista cap a llevant. Aviat ens despenjarem avall pel vell corriol, que ens durà de dret al pla de l’Espinal i d’aquí fins a la carretera.
Un cop a la carretera la seguim a la nostra dreta i amb uns 10 minuts trobarem l’aparcament de Passavets on tenim el cotxe. Aquest itinerari de tornada és d’una gran bellesa.

Dades de l’excursió

Situació geogràfica: Montseny
Punt de sortida: Passavets
Durada total: 4h 16m
Desnivell: 667 m
Alçada mínima: 1208 m
Alçada màxima: 1706 m
Distància: 9,6 km
Track gps: Si

Turó de l'Home i les Agudes

Turó de l’Home i les Agudes

Tosa d'Alp

Tosa d’Alp

Situació geogràfica: Pirineu Oriental
Punt de sortida: Aparcament superior de la Masella
Durada total: 2h 15m
Desnivell: 596 m
Alçada mínima: 1942 m
Alçada màxima: 2537 m
Distància: 5,13 Km
Track gps: Si

La Tosa d’Alp, o simplement la Tosa segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és una muntanya de 2.536 metres situada a l’est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. No hem de confondre aquest amb el Padró dels Quatre Batlles que és sostre comarcal del Solsonès.

Passejada molt assequible que ens portarà fins al cim de la Tosa d’Alp. Iniciem a l’aparcament de dalt de tot de l’estació de la Masella, el que està a prop del refugi del Pla Gran i pugem per la pista d’esquí que queda just al nostre davant fins a Cap del Bosc. En aquest punt, girem a la dreta i seguim pujant un altre de les pistes d’esquí i aquesta ens deixarà al cim de la Tosa d’Alp.

Per baixar, agafarem aquesta última pista fins que a mà esquerra trobarem una tartera. Per no repetir el camí de pujada agafarem aquesta tartera que també ens deixarà a l’aparcament.

Tosa d'Alp

Tosa d’Alp

Tibidabo

Tibidabo

Situació geogràfica: Costa Central
Punt de sortida: Parc de Cervantes
Durada total: 4h
Desnivell: 654 m
Alçada mínima: 105 m
Alçada màxima: 512 m
Distància: 13 Km

Iniciem la pujada al Tibidabo des de la porta dels Jardins de Cervantes que hi ha al costat de la Ronda de Dalt. Travessem la Ronda i ens dirigim cap a l’hospital de Sant Joan de Déu. Agafarem el carrer de Santa Rosa i després de passar un hotel girarem a mà dreta agafant el carrer Tenerife. Aquest carrer el pugem fins al capdamunt. Un cop pujades totes les escales que hi ha en aquest carrer, girarem per la pista que queda a la nostra dreta.
Just al davant del dipòsit d’aigües, trobem un pal amb rètols indicatius. Aquí toca girar a l’esquerra per un corriol en forta pujada. Arribarem a un mirador que hi ha just al principi de la carretera de les aigües. De fet li diuen carretera, però és una pista en molt bon estat.
Nosaltres però no seguirem aquesta pista. Ens fixarem amb el rètol que hi ha al mirador que indica “Sant Pere Màrtir, Turó d’en Cors i Camí de carena”. Amb aquest tram de corriol també guanyarem desnivell molt ràpidament. En un punt enmig del corriol ens trobem amb una carretera que també puja fins al cim, seguim uns 10 metres aquesta carretera i agafem el corriol que surt a la nostra dreta.
Ens trobem al cim de Sant Pere Màrtir, aquí hi ha unes antenes i una torre de vigilància.
Baixarem del cim seguint les indicacions de Turó d’en Cors i sempre en clara dicció al Tibidabo.
Amb uns 20 minuts des del cim arribarem a una esplanada que hi ha una imatge de Santa Maria de Collserola. Seguim per la pista en direcció Vallvidrera fins a arribar a la carretera BV-1468. La seguim uns metres a la dreta fins que trobem un rètol que posa “Ideal Collserola 600 m”. Amb molt de compte travessem aquesta carretera i seguim aquest carrer. Arribem a una plaça i continuem recte pel carrer “Mont d’Orsà” fins a arribar al centre de Vallvidrera. Lloc molt transitat. Travessem la carretera i seguim recte per unes escales que ens deixen a una plaça on al fons de tot a la dreta hi ha l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat. A davant de l’estació travessem el carrer i pugem les escales del carrer dels Algarves. Al final d’aquest, anem a parar al carrer Alberes el qual seguirem cap a l’esquerra fins al final. Aquí agafem la pista que en forta pujada ens deixarà als peus de la torre de Collserola. Al final de la pujada hi ha una creu. Continuem per un sender que surt del costat de la tanca de la torre i que molt aviat en converteix en un passeig de vianants el qual seguirem fins a trobar la carretera que puja fins al parc. Ara ja només falta seguir la carretera fins al cim del Tibidabo.
Per baixar del cim hi ha diferents camins. La meva primera intenció va ser agafar el GR 6 que passa (segons el mapa que portava jo) per darrere del parc d’atraccions fins al Velòdrom d’Horta. No el vaig saber trobar i vaig optar per agafar el recorregut de baixada que es marca al llibre “Sostres Comarcals de Catalunya” de Cosetània edicions. No vaig veure el rètol que allà indiquen de “Torrent de l’Almirall” i quan me’n vaig adonar era al centre de Vallvidrera. Aquí vaig optar per agafar el camí que vaig fer servir per pujar i arribar-me novament als Jardins Cervantes.

El Talló

El Talló

Situació geogràfica: Garrotxa
Punt de sortida: Carretera d’Oix a Beget
Durada total: 3h 30m
Desnivell: 666 m
Alçada mínima: 760 m
Alçada màxima: 1276 m
Distància: 13,5 Km

Des de Castellfollit de la Roca ens dirigim cap a la població d’Oix i d’aquí agafem direcció Beget. A uns 10 Km d’Oix, passem pel Coll de Bucs, seguidament deixarem enrere la font de les Dous, continuem una mica més i després d’una corba forta a mà dreta, ja veurem que, a la dreta de la carretera hi ha una mica de lloc per aparcar i un pal indicatiu. A la nostra esquerra, hi ha un camí amb un pal de ferro a cada costat. Aquest és el camí pel qual pujarem.
El camí que seguim per pujar a el Talló, està en tot el seu recorregut marcat per unes marques de color verd i carabassa, per tant no hi ha cap problema a l’hora de seguir-la.
De totes maneres us deixo una petita explicació del recorregut.
Comencem a pujar i al cap de poca estona, trobem una petita intersecció. Una pista segueix recta i l’altre gira a l’esquerra. Podem tirar per on vulguem, ja que la sortida és circular i aquest és el punt on anirem a parar de totes maneres. Les marques segueixen a l’esquerra, però jo recomano seguir recte, ja que la pujada no es farà tan feixuga.
Per tant segueixo l’explicació tenint en compte que aquí seguim recte.
Anem pujant i de cop, deixem la pista principal i ens endinsem al bosc. En poc tall guanyarem uns 150 metres de desnivell, però ens estalviarem fer una gran volta. A la sortida del bosc seguirem la pista a mà dreta i anirem a parar a una zona de prats anomenada Resclusanys. Continuem seguint en tot moment les marques verdes i carabasses, passarem per un lloc anomenat les Colladiques i d’aquí al cim de el Talló a 1276 metres d’altitud. Al cim, no hi ha cap creu, cap fita, ni res que ens indiqui quin és el punt més alt, per tant haurem de tenir una mica de vista.
Per baixar, no ho farem pel mateix lloc, sinó que continuarem seguint les marques verdes i carabasses que ens venen acompanyant de tota la sortida. En poca estona ens tornem a endinsar al bosc i trobem un primer arbre monumental, és immens!!! Seguim de baixada i al cap de molt poca estona, un segon arbre monumental encara més gros que el primer!! Continuem avall fins a un punt en què ens trobarem amb el Pr-c186 que ve de Camprodon i va cap a Oix. Ara doncs, tindrem dues marques, les verdes i carabasses i a més a més les grogues i blanques del PR. Ara el camí perd desnivell molt lentament fins al lloc anomenat, Pujant del Matxo. Aquí, deixem la pista i agafem un corriol que s’endinsa al bosc. A partir d’ara, sí que perdrem desnivell ràpidament fins a arribar al coll Sagordi. Aquí direm adéu al Pr-c186 que marxa cap a la dreta i seguirem les nostres marques verdes i carabasses que van cap a l’esquerra. Ara, en poca estona arribarem a la intersecció del principi, i girem a la dreta fins a arribar a la carretera.

El Talló

El Talló