A ¼ de 9 ja som a la parada de taxi. Ens varen dir que fóssim puntuals que el taxi no s’espera. Mentre esperem el taxi, anem a comprar esmorzar.
Pugem al taxi i esperem 4 persones que havien de venir, però com que aquests no venen, hi pugen una parella d’israelians que anaven a passar el dia per allà i una altre parella que també es disposaven a començar la Carros de Foc.
Un cop a St. Maurici, ens dirigim cap al refugi d’Ernest Mallafré perquè ens donin la gorra, el mapa, el forfait i a començar la Carros a ¾ de 10 del matí.
Decidim pujar per la pista ja que és el camí més còmode i no seria bo fer un gran esforç només de començar.
Sense cap dificultat arribem al refugi d’Amitges. Degut que els taxis arriben fins a peu de refugi, és com una mena d’hotel enmig de la muntanya.
El primer que fem, és entrar a segellar i fer un petit descans de 5-10 minuts.
Reprenem el camí direcció Saboredo tot passant per Port de Ratera d’Espot i desprès d’una llarga baixada que no s’acabava mai, arribem al refugi. A fora i trobem un noi que resulta ser de Navarcles que ens diu que la guarda no hi és. Ha deixat una nota dient que arribarà a la una.
De totes maneres, ha deixat el segell allà i es pot dir que el primer que fem, és posar el segell.
Dinem, descansem i a 2/4 de 5 arriba la Cristina (la guarda) que es veu que han anat a dinar a Amitges i li fa molt de mal el genoll i que per això ha arribat tant tard.
Fem temps fins a les 7, hora de sopar, i mengem una sopa de (?), arròs salvatge, pollastre i macedònia de postres. El sopar era deliciós (sense cap mena de dubtes el millor que ens hem trobat en tota la Carros)
En el refugi amb capacitat per 21 persones, només n’érem 6, i per tant, aquesta nit estarem amples. Entre ells hi ha un francès que fa la travessa dels Pirineus amb una motxilla de només 4 quilos. (Què hi devia portar???) Desprès d’haver passat per tots el refugis, ara podem dir que el refugi de Saboredo és al que hem estat més bé i que hem rebut millor tracte per part de la guarda. Cristina, si mai per casualitat llegeixes això, molts records des de Verges.
A les 10 tothom a dormir i recuperar forces per l’endemà.