La nit ha sigut molt dolenta degut a la forta tempesta de llamps i trons que ens ha passat per sobre.
Esmorzem i quant ens disposem a emprendre la sortida, la Cristina ens diu que donem records seus a l’Angi de Restanca. Així ho farem.
Comencem a caminar en direcció el Coll del Tuc Gran de Sandrosa. La pujada la fem bé i sense cap mena de dificultat arribem dalt el coll. A la baixada però seguíem unes fites que ens haguessin portat fins al Pont dera Montanheta. Hem hagut de recular uns 60 metres de desnivell per recuperar el camí bo. Sense cap més complicació arribem al refugi de Colomers. Segellem, fem un petit descans de 5 minuts i reprenem la marxa en direcció al refugi de Restanca seguint el GR11.18 i passant primer pel coll del Port de Caldes i desprès pel coll de Crestada.
El tros entre els dos colls i sobretot la pujada final a Crestada es fan cansats i això que encara ens faltava una llarga i dura baixada fins al refugi de Restanca.
El primer tall de baixada és lent, passant sempre entre blocs de pedra quasi fins arribar a l’estany del Cap de Port. Aquí toca vorejar l’estany i un cop a l’altre punta, comença l’últim tall en forta baixada passant per un corriol, però ara ja sense pedra.
Estem molt cansats ja que hem apretat el ritme perquè no ens enganxes les pluja però ha valgut la pena ja que no ens hem mullat i al cap de 10-15 minuts d’arribar al refugi ha començat a ploure.
Gran part del dia d’avui hem trobat molt de fang per culpa de la tempesta de la nit passada.
El refugi no ens agrada gens i el pensament unànime és que aquest refugi s’hauria d’excloure de la Carros ja que és una putada (perdò per la paraula) haver de baixar fins a ell per un segell. A més a més, es troba fora dels límits del parc Nacional i no es gaire maco el seu entorn.
En fi, sopem a les 7 i avui toca sopa de verdura (que a mi m’agrada més que la d’ahir), ensalada d’arròs (calenta) un tall de lluç i un iogurt de maduixa de postres.
Just avanç de sopar coneixem l’Angi i li donem els records de la Cristina.
Avui ha sigut el dia que coneixem els 4 bascos que anirem coincidint amb ells fins al refugi de Colomina. Avui ells comencen la Carros i no l’acaben fins dimarts que bé.
A les 10 a dormir.