Desfem el camí fet ahir fins al coll de Crestada més fàcilment del que ens pensàvem. Un cop al coll, com que és el primer dia que veiem el sol i és el dia que ens hem agafat de “relax” ja que és l’etapa més curta, ens estem uns 20 minuts al coll parant el sol.
Desprès de decidir no pujar al Montardo i guardar forces per demà que tocarà pujar al coll de Contraix, comencem a baixar en direcció l’estany de les Monges vorejant-lo per la seva esquerra. Mes o menys a la meitat de l’estany, hi ha un encreuament. Els pals amb marques de color groc indiquen que s’ha de seguir el corriol que queda a la nostra esquerra, però decidim seguir el de la dreta ja que sembla que va més directe al refugi.
A vegades les aparences enganyen i, tot i que si que és més directe, és un corriol molt embolicat, havent de superar algun desnivell pel vell mig d’un rierol, però no presenta cap pas complicat. Hi estem una mica més del previst per arribar al refugi però la baixada que sigut divertida.
Al arribar al refugi te n’adones de la fantàstica vista que s’ofereix. L’estany Negre a baix i en primer terme i el massís de Besiberri al fons. També la Punta d’Harlé i el Pa de Sucre es veuen perfectament. Quina vista mes espectacular!!! Sense cap mena de dubte, el refugi amb millor vista de tots el que hem passat.
Entrem a segellar i una de les primeres preguntes que fem a la guarda és si el coll de Contraix és un mite o una realitat. Ens respon decididament que és un mite i que no n’hi ha per tant. No ens acaba de convèncer i pensem que demà ja ens ho trobarem.
Acabem de passar la tarda com podem, jugant a cartes, observant el paisatge, i algun que altre moment observant a la quantitat de vaques que hi ha al voltant de refugi. Avui el sopar és a 2/4 de 8 i no triomfa gaire, sopa de pistons (això encara era bo), amanida de pasta de cues de porquet, pop amb patates ( que quasi ningú en va menjar) i un flam de postres.
Deixem baixar una estona el sopar jugant a cartes i a les 10 per no perdre el costum ja estàvem al llit.