A les 7 ja estem aixecats i apunt per baixar a esmorzar amb la intenció de sortir el més aviat possible ja que preveiem que l’etapa seria llarga. Si el sopar d’ahir estava racionat l’esmorzar ho està el doble.
Per sorpresa per nosaltres estava tot emboirat i vam decidir d’esperar una estona a què s’aixequés la boira. Prop de les 9 ja s’havia aixecat bastant i decidim començar a caminar.
Al principi el camí perd desnivell i tot està molt relliscós degut a la pluja caiguda la nit anterior.
Anem avançant en direcció el coll. Al cap de 4 hores d’haver sortit del refugi arribem al coll. La pujada ha sigut llarga, dura, tortuosa, difícil, i ara podem dir que, almenys per nosaltres, NO és un mite sinó una REALITAT!!!!! Quin coll més dur tan física com psicològicament!!!
La baixada també es fa pesada, dura i cansada vorejant tot l’estany de Contraix primer, desprès la forta baixada de les Raspes i finalment tota la vall de Contraix. A més a més l’últim tros de camí avanç del refugi és en pujada.
El refugi no és massa maco i no té vistes ja que està quasi envoltat d’arbres. A més a més els guardes eren com uns coronels: seriosos i donant ordres tota l’estona (potser tenien un mal dia, no ho sabem).
Aquí aprofitem que hi ha aigua calenta per fer-nos una dutxa i ni això està bé, no hi ha difusor d’aigua i del tub surt un escanyolit raig d’aigua sense pressió.
Volíem com cada dia anar-nos a estirar una estona però resulta que no obren les habitacions fins desprès de sopar!!!!
Per sopar hi ha sopa, amanida (amb formatge, tomàquet, ceba, llenties), una botifarra amb salsa de verdures i bolets i una poma de postres.
Estem molt cansats i a més a més el refugi hi ha molta gent, a ¼ de 10 ja ens n’anem cap al llit amb l’esperança que el dia de demà no sigui massa dur.