Hem dormit fatal!! Els llits eren molt estrets i no et podies ni moure. Suposo que a tothom li ha passat el mateix ja que a 2/4 de 7 hi havia molt de moviment per l’habitació i tothom ha estava recollint i preparant-se per baixar a esmorzar.
La nostra intenció era sortir el més aviat possible per afrontar la llarga jornada d’avui amb més temps, però només de treure el cap per la finestra hem vist una boira molt espessa amb una visibilitat d’uns 10-15 metres.
Hem esperat fins a les 9 i en vistes que no tenia ganes d’aixecar-se el dia hem començat a caminar en direcció el coll de Saburó. Hem vorejat l’Estany de Colomina i l’Estany de Mar enmig d’una espessa boira i alguna gota de tant en tant i just quant estàvem fent el Pas de l’Ós, ha començat a ploure amb força ganes, però encara sort que no ha durat massa estona.
La pujada al coll de Saburó l’hem fet sense veure el coll i no sabent gaire per on passar, a més hem perdut les senyals del GR i hem pujat per la dreta del pedregar quant el GR passa per l’esquerra de la pujada. Quant hem sigut pràcticament a dalt hem hagut de travessar el pedregar per anar a buscar el GR.
Un cop al coll, ja hem vist que a l’altre costat estava molt ennuvolat, però almenys la visibilitat era molt millor ja que quasi no hi havia boira.
La baixada fins al refugi de Josep Mª Blanc se’ns ha fet molt llarga i cansada.
Finalment arribem al refugi i decidim aturar-nos a menjar un entrepà de truita i agafar un xic de forces per la baixada final, ja està decidit que enlloc de pujar al coll de Monestero (que es veu molt tapat i segurament i plou), i baixar per la vall fins al refugi, agafarem la pista que fan servir els 4x4 per pujar al refugi fins a la zona anomenada de la piscina i aquí, girar a l’esquerra agafant la pista que és totalment planera fins al refugi i que passa per sobre les tuberies de l’aigua que baixen a Espot per fer electricitat.
La pista és llarga, però com que el primer tall és de baixada i desprès planer, accelerem un xic el ritme ja que les ganes d’acabar son immenses.
En aquest camí hi ha tres túnels i només el primer es pot travessar, els altres dos s’han de vorejar per la dreta i hi ha algun tall que fa una mica d’impressió.
Finalment i sense cap mes problema arribem al Refugi juntament amb la parella de bascos que ahir van sopar a la nostra taula.
Cansats però amb una gran alegria arribem al refugi a 2/4 de 5. Ens posen l’últim segell, firmem el llibre de control de pas i la guarda ens dóna les samarretes.
La Carros de Foc s’ha acabat i l’hem acabat cansats però pensant ja amb nous projectes, ho demostra l’última frase que l’Odile ha escrit al llibre “l’any que bé els Cavalls del Vent!!” Ara però falta recuperar-se de l’esforç i res millor que anar a fer un bon sopar a Espot.