A finals del segle XIX ja s’havien superat els cims més alts dels Alps (Montblanc, Cervino, etc...) i d’altres d’arreu del món com l’Aconcagua, el Kilimanjaro, el Chimborazo, etc... Així doncs, calia buscar nous objectius i què millor que l’Himàlaia que vol dir “Morada de les neus”. Els alpinistes de tot el món es van començar a fixar amb aquestes gegantines muntanyes buscant la millor ruta per poder-les conquerir.
L’Himàlaia està comprès entre el Nepal i el Tibet i el Karakorum el formen el Pakistan, la Xina i l’Índia.
A l’any 1830, els geògrafs de l’Indian Survey (Servei geogràfic de l’Índia) van començar els treballs de mesurament de les muntanyes.
Es van trobar amb molts problemes, com per exemple que els estrangers tenen prohibida l’entrada al Nepal. Es van haver de fer passar per missioners o peregrins. Per mesurar l’alçada del lloc on es trobaven, ho feien fent bullir aigua. A més alçada l’aigua bull a menys temperatura i així, a poc a poc van poder anar traçant els mapes.
Amb els primers mapes van ser moltes les expedicions que van intentar la primera conquesta d’una d’aquelles grans muntanyes.