Comaloforno i Besiberri Sud

Inicio la pujada al Comaloforno i Besiberri Sud a l’aparcament que hi ha al final de la carretera L-500, just després de la petita rotonda que permet accedir al balneari de Caldes de Boí. A banda i banda de la carretera trobo lloc per deixar el cotxe.
Començo a caminar seguint aquesta carretera en direcció a la presa de Cavallers. Al final de l’aparcament hi ha la cadena que impedeix el pas a vehicles. Una mica més endavant, hi ha el centre d’interpretació de Toirigo on deixo la pista asfaltada i giro cap a l’esquerra. Un senyal indica el sender que puja cap als estanys de Gémena passant pel mig del bosc.
Arribo al Barranc de Sallent, i el sender segueix molt a prop de la llera del torrent. El creuo per una palanca de fusta. Segueixo endavant i aviat he de superar un esglaó en forta pujada abans d’arribar al Planell de Llubriqueto.
El Planell de Llubriqueto és una àmplia zona plana, on s’observa una construcció a l’altra banda del torrent. Cal creuar el torrent i veig una altra palanca de fusta. Ara, em dirigeixo cap a la Solana de la Carma, un vessant orientat al Sud que s’aixeca sobre aquests plans.
En aquest punt, s’inicia l’ascens per la Solana de la Carma. És important seguir el sender per poder superar la muralla sense sortir-se del camí. Vist des de baix sembla més complicat del que en realitat és. El tram inicial és en fort pendent, arribant fins i tot a haver de fer servir les mans. Després, és un flanqueig per sobre de la muralla per un vessant on anirem trobant arbres.
S’acaba l’ascens i arribo prop de la riba Sud de l’Estany de Gémena de Baix. Ara vaig guanyant alçada pel vessant de la dreta.
Després d’anar guanyant alçada de forma més o menys constant i haver superat l’estany de Gémena de Baix i també el de Dalt, arribo a un petit pla. Aquí s’inicia la coma o la vall que puja fins a la Collada d’Abellers. La vall és amplia i el pendent no és excessiva. Començo a pujar per aquesta vall.
En poca estona, em desvio cap a la dreta i començo a apartar-me del fons de la vall. Vaig a la recerca de la canal que em porti prop del cim del Comaloforno.
Arribo a l’inici de la canal. Al principi és ampla però es va estrenyent a mesura que avanço. Tot i això, es pot superar sense problemes.
En sortir de la canal, el terreny s’obre molt tot i però la inclinació és important. La zona és molt rocosa i cal avançar amb precaució. Encara queden algunes pales de neu que vaig vorejant fins a arribar al cim.
Estic al cim del Comaloforno, punt més elevat del massís del Besiberri i punta més meridional de l’esmentat massís que sobrepassa els tresmil metres. El dia és espectacular i puc gaudir de les vistes abans de seguir la marxa cap al Besiberri Sud.
Toca desfer un petit tram de la pujada. Ara es tracta d’anar seguint la carena, però no per la part més alta, ja que els blocs són enormes, sinó sempre per l’esquerra de la carena. En aquest tram, s’han comptabilitzat fins a cinc puntes que sobrepassen els 3.000 metres però que no són comptabilitzats com a cim. Vaig avançant amb molta precaució per la cresta, però sense cap pas massa complicat.
Amb 3023 metres, el Besiberri Sud és el més alt dels tres. Després d’uns 10 minuts al cim, començo el descens cap a la Collada d’Abellers per una cresta de roca inestable però que es supera sense problemes.
Per fi estic a la Collada d’Abellers. Ara es tracta de baixar sense complicacions pel fons de la vall a la recerca del camí que he fet en pujar.
Arribo a la zona plana on s’inicia la vall que he estat baixant i aquí recupero el camí que he fet a la pujada. Passo pel costat dels Estanys Gelats i sense problemes arribo als Estanys Gemena els quals, bordejo per l’esquerra de la marxa, fins a la cascada que es forma al final de l’estany de baix. Vaig baixant fins a arribar al Pla de la Cabana el qual, travesso plàcidament.
La ruta ja comença a ser llarga però té la recompensa del meravellós entorn. Ara només em queda travessar un bosc de bedolls i faigs. Em vaig trobant amb diverses cascades, que fan l’entorn encara més bonic. Amb un fort descens arribo de nou a Caldes de Boi.
En resum, la pujada al Comaloforno m’ha agradat molt i en general, és una ruta molt bonica i amb trams una mica tècnics. Es recomana la ruta només a gent acostumada a moure’s en alta muntanya.

Imprimir i PDF