Facebooktwittermail

Carros de Foc etapa 6

Refugi de sortida: Colomina
Refugi de pas: Josep Mª Blanc
Refugi d’arribada: Ernest Mallafré
Temps efectiu: 6h 57m
Temps total: 7h 46m
Alçada màxima: 2689 m
Alçada mínima: 1885 m
Desnivell de pujada: 537 m
Desnivell de baixada: 1045 m
Distància: 16,5 km
Track gps:

 

Hem dormit fatal!! Els llits eren molt estrets i no et podies ni moure. Suposo que a tothom li ha passat el mateix, ja que a 2/4 de 7 hi havia molt de moviment per l’habitació i tothom ja estava recollint i preparant-se per baixar a esmorzar.
La nostra intenció era sortir com més aviat millor per afrontar la llarga jornada d’avui amb més temps, però només de treure el cap per la finestra hem vist una boira molt espessa amb una visibilitat d’uns 10-15 metres.
Hem esperat fins a les 9 i en vistes que no tenia ganes d’aixecar-se el dia hem començat a caminar en direcció el coll de Saburó. Hem vorejat l’Estany de Colomina i l’Estany de Mar enmig d’una espessa boira i alguna gota de tant en tant i just quant estàvem fent el Pas de l’Ós, ha començat a ploure amb força ganes, però encara sort que no ha durat massa estona.
La pujada al coll de Saburó l’hem fet sense veure el coll i no sabent gaire per on passar, a més hem perdut els senyals del GR i hem pujat per la dreta de la pedrera quan el GR passa per l’esquerra de la pujada. Quan hem sigut pràcticament a dalt hem hagut de travessar el pedregar per anar a buscar el GR. Un cop al coll, ja hem vist que a l’altre costat estava molt ennuvolat, però almenys la visibilitat era molt millor, ja que quasi no hi havia boira.
La baixada fins al refugi de Josep Maria Blanc se’ns ha fet molt llarga i cansada.
Finalment arribem al refugi i decidim aturar-nos a menjar un entrepà de truita i agafar un xic de forces per la baixada final, ja està decidit que en lloc de pujar al coll de Monestero (que es veu molt tapat i segurament i plou), i baixar per la vall fins a lErnest Mallafré, agafarem la pista que fan servir els 4×4 per pujar al refugi fins a la zona anomenada de la piscina i aquí, girar a l’esquerra agafant la pista que és totalment planera fins al refugi i que passa per sobre les canonades de l’aigua que baixen a Espot per fer electricitat.
La pista és llarga, però com que el primer tall és de baixada i després planer, accelerem un xic el ritme, ja que les ganes d’acabar són immenses.
En aquest camí hi ha tres túnels i només el primer es pot travessar, els altres dos s’han de vorejar per la dreta i hi ha algun tall que fa una mica d’impressió.
Finalment i sense cap més problema arribem al Refugi juntament amb la parella de bascos que ahir van sopar a la nostra taula.
Cansats però amb una gran alegria arribem al refugi a 2/4 de 5. Ens posen l’últim segell, firmem el llibre de control de pas i la guarda de l’Ernest Mallafré ens dóna les samarretes.
La Carros de Foc s’ha acabat i l’hem acabat cansats i per recuperar-se de l’esforç, res millor que anar a fer un bon sopar a Espot.

 

 

Del Colomina a l'Ernets Mallafré
Del Colomina a l’Ernets Mallafré
(Visited 1.626 times, 1 visits today)
Facebooktwittermail
Facebooktwitterinstagram

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *