Ens trobem davant l'etapa més llarga que hem fet fins ara del GR-92. A part de la llargada de l'etapa cal destacar que el punt d'inici i d'acabament de l'etapa son en carreteres un xic allunyades de les poblacions. A l'inici la població més propera és Llinars del Vallès on podem arribar en tren. Si hem d'anar fins l'inici de l'etapa a peu, són quasi tres quilòmetres i caminarem sempre per una carretera molt transitada, la que va de Llinars a Dosrius. Si opteu per aquesta solució (igual que vaig fer jo), us puc dir que es pot caminar bé la vorera, que el punt més perillós es la rotonda que hi ha just on s'agafa la carretera de Dosrius, i sobretot, molta precaució!!! Quant s'acaba l'etapa, arribem al coll de la Font de Cera, un altre coll allunyat de la població. Aquí us recomano que travesseu la carretera i seguiu per el Gr uns metres més. Us deixarà a una urbanització. Molt aprop del punt on entrem a la urbanització, concretament al carrer Salvador Dalí, hi ha una parada de bus que ens portarà fins a El Masnou, on podrem agafar novament el tren. Podeu consultar els horaris a la pàgina web de l'ajuntament d'Alella.
Vull remarcar també que en general tota l'etapa està ben senyalitzada. En algun punt els senyals estan un xic tapats per la vegetació, però es pot seguir bé.

El primer punt d'interès que trobem és la Torrassa del Moro que és d'època romana i està molt ben restaurada. Seguirem caminant per la pista principal fins arribar a una pedrera que ens queda a mà dreta, nosaltres seguim baixant cap a l'esquerra fins arribar a una carretera. Davant nostra hi ha un carrer molt ample que entra a la zona residencial “Can Carles”. El Gr no segueix per aquí, segueix per un camí petit que hi ha a l'esquerra del rètol de la urbanització.

Seguim caminant fins que entrem de plè a la urbanització. Sempre en pujada anirem seguint el carrer principal de la urbanització, l'avinguda del Maresme fins que arribem a l'entrada del parc de la Serralada Litoral. Ara per fi desapareixen les cases i entrem a una zona pràcticament verge. Seguirem sempre la pista principal fins arribar a una altre carretera. A partir d'aquest punt, deixarem majoritàriament la pista principal i caminarem per camins més estrets. Poc després de passar per una zona anomenada el Berenador, cal estar atents ja que el camí gira bruscament a la dreta. Seguim caminant i sense que nosaltres ens n'adonem, passarem pel capdamunt d'una gran pedrera. Atenció quant arribem a la pedrera, ho sabrem perquè hi ha un rètol que avisa del perill de voladures. Trobarem un encreuament de camins. Un pal indica que el Gr va cap a l'esquerra i uns altres senyals cap a la dreta. Cap a l'esquerra no sé on va, jo recomano seguir cap a la dreta. Poc després de la pedrera, creuarem de nou una carretera i arribarem a l'ermita de Sant Bartomeu.

Més endavant, passarem per davant de Can Tarascó, o millor dit, el que queda de la casa, ja que actualment només queden quatre pedres. Recuperant una pista principal, arribarem primer a un dolmen i un xic més endavant, a la creu de Can Boquet. A partir d'aquest punt, comença la pujada final a Sant Mateu, on passarem primer la Font de Sant Mateu i després per l'ermita. Ara ja tot és baixada. Passarem pel coll de Gallemí abans d'arribar a una pista principal que ja no deixarem fins arribar al coll de la Font de Cera.