El massís, de naturalesa calcaria, es va
formar ara fa uns 100 milions d’anys. Està format per
tres muntanyes principals, la muntanya d’Ullà o Puig Anill
de 309 metres, la muntanya del Montgrí de 303 metres que és
on trobem el castell i el Montplà de 302 metres. En els seus
contraforts, que arriben fins a L’Estartit, també i trobem
la Torre Moratxa i el Rocamaura, d’uns 200 d’alçada
cada un.
Tot el massís, te una extensió de 2300 ha i uns 8 km
de llargada.
En tot el massís, podem trobar gran quantitat de coves i caus.
Això és degut a les filtracions d’aigua que dissolen
la pedra calcària. Sense cap mena de dubte, la cova més
coneguda de totes, és el cau del Duc de Torroella. La cova està situada
a la besant sud i a una altura de 200 metres sobre el nivell del mar.
Fa uns 300.000 anys una comunitat d’Homo
heidelbergensis o
una espècie molt arcaica d’home
de neanderthal habitava
el Montgrí.
La comunitat estava perfectament socialitzada i com que coneixia perfectament
el territori, l’explotava per poder sobreviure.
Tot i que no s’ha trobat mai cap resta humana en tot el massís,
les eines fossilitzades trobades tant al cau del Duc de Torroella com
en el cau del Duc d’Ullà son proves de l’existència
d’aquesta comunitat.
Més recentment, el 1294 el rei Jaume II, ordena construir el castell
per defensar-se del seu enfrontament amb el comptat d’Empúries.
El 1301 es va interrompre la seva construcció.
Uns anys més tard, el 1396, tres frares vinguts del monestir de
Montserrat, van fundar l’ermita de Sta. Caterina situada al mig
del massís.
A la planta baixa de l’edifici, hi ha la capella, al pis superior,
les dependències on vivia l’ermità. Al soterrani,
també s’hi conserven antigues dependències.
A l’ermita, s’hi pot accedir amb vehicle o a peu des de
Torroella passant pel coll de la Creu.
Si pugem a peu des de Torroella, trobem tres petites capelles que daten
com a mínim del segle XVII i que segons sembla servien per marcar
el camí religiós cap a l’ermita.
Altres llegendes, diuen que aquestes tres capelles, es van crear únicament
per donar refugi en cas de mal temps als pastors que portaven els seus
remats a pasturar pel massís.
Tot el que està aquí resumit, en podeu trobar més
informació a cada un dels apartats d’aquesta mateixa pàgina
web.