Puig dels Llops durant la sortida a la canal dels Ganxos.

Puigsacalm (pels ganxos)

Facebooktwittermail

Nosaltres arribem a Joanetes des del poble de Sant Esteve d’en Bas. Passem les primeres cases del poble de Joanetes i anem seguint en direcció al coll de Bracons. Just a les últimes cases i coincidint amb una corba a l’esquerra, trobem una entrada al poble que fa una mica de plaça. Aquí és un bon lloc per deixar el cotxe.
A la ruta d’avui no tenim ni temps d’escalfar, ja que comença en forta pujada, per tant, decidim d’anar amb calma.
De seguida veiem els murs verticals que ens separen de la part alta de la serra. Així que anem ascendint entre alzines per un caminet sense contemplacions, a la directa i amb alts i repetits graons de roca.
Aviat arribem al Puig del Soi (1024 m), un petit replà que permet prendre un petit descans per afrontar la verticalitat que ens espera d’ara endavant.
Una altra pujada forta ens deixa als peus de la Canal Fosca per la qual haurem d’ascendir. Aquí s’ubiquen els Ganxos Nous, una mena de ferrada que permet progressar sense complicacions per la canal. Tot i que hi ha algun pas una mica compromès, en estar dins de la canal no hi ha massa sensació de vertigen en cap moment, no estic dient que sigui fàcil perquè no ho és i sí que en algun punt estem a bastant altura. Cadascú ha de valorar el seu nivell en aquests casos.
Anem pujant per la canal. Arribem un petit coll que seguim per l’esquerra, ajudats per un parell de clavilles metàl·liques i que ens deixen ja en un coll més evident en el qual s’obren les vistes cap a Pirineus.
Des del coll veiem clarament el petit cim del Puig Corneli coronat per un piolet metàl·lic. Ens hi dirigim per tal de coronar el cim i fer les fotos de rigor. Un cop fet això, hem de desfer un petit tram per envoltar aquest cim per l’esquerra en el sentit de la marxa.
Anem per un còmode corriol que baixa suaument fins a arribar al Coll de Santa Magdalena. Al davant tenim la vertical paret Est del Puig dels Llops.
Al Coll de Santa Magdalena tenim una bifurcació de camins. Tots dos porten al Puigsacalm però nosaltres prendrem el camí de la dreta que ens permetrà també de coronar el Puig dels Llops.
Estem en un corriol estret que puja fent atapeïdes zetes.
L’ascens al Puig dels Llops presenta també un pendent considerable però sabem que un cop a dalt els grans desnivells s’hauran acabat. Així que sense problemes orientatius arribem a un coll des del qual ja veiem el cim. Deixem les motxilles i en un minut coronem el Puig dels Llops i aquí podem gaudir d’unes espectaculars panoràmiques de la Vall d’en Bas.
Cal desfer els nostres passos i després de tornar a carregar amb les motxilles ens dirigim fent un còmode passeig cap al Puigsacalm. Són només quinze minuts per un terreny pla i entremig de frondosos boscos arribar al cim i coronar el seu vèrtex geodèsic.
Aquí lògicament fem una parada i les fotos de rigor. El nostre pròxim destí és el coll de Bracons, punt des d’on vénen la majoria de senderistes que estan al cim del Puigsacalm.
Comencem a baixar còmodament fins a aconseguir una bifurcació en la qual hem deixat el camí “oficial” que va des del coll de Bracons al Puigsacalm. Anirem per un corriol molt menys transitat que ens permetrà coronar el Puig del Tossell Gros, primer per senda còmoda i en dura i esforçada pendent en els últims metres.
Al cim trobem un parell de senderistes que han pujat per on ens disposem a baixar. Ens miren amb cara de marcians … Comenten que la pujada és molt dura, però la baixada, no la recomanen. És clar que, ja que som aquí, per a què retrocedir. Cap avall!
No hi ha pèrdua. Només hi ha un corriol, si se li pot dir així, que descendeix de forma endimoniada. La meitat ho vam fer amb el cul a terra i amb molt, molt de compte. Ara puc dir que per descomptat no tornaria a baixar per aquí. Per tant, no us ho recomano! Baixeu pel camí normal.
Tot i l’enfilall de malediccions que deixem anar baixant aviat ens va canviar l’humor. Connectem amb el camí còmode que arriba al coll de Bracons, travessem la carretera i ens endinsem a la zona de la Grevolosa. Un bosc de faigs magnífic.
No ens endinsem tant com hauria estat desitjable, ja que encara ens quedava un bon tram per davant, així que ens desviem seguint les marques i guanyem altitud entre altes faigs endinsant-nos a la Serra de Llancers.
La intenció, és creuar-la d’extrem a extrem en una travessia molt còmoda i per una senda de somni. Són uns 5 km sempre per bosc fins que arribem a una zona oberta coneguda com Els Rasos de Pibernat.
Aquí, enllacem amb el sender GR 2 i sempre per bon camí avancem en direcció a Joanetes ja amb ganes d’acabar.
Tenim senyals i pals indicadors suficients per abandonar en una cruïlla el GR 2 i seguir les clares indicacions cap a Joanetes que vam aconseguir sense complicacions.

Dades de l’excursió

Situació geogràfica: Garrotxa
Inici / final: Joanetes
Durada total: 10h 12m
Desnivell: 1304 m
Alçada mínima: 545 m
Alçada màxima: 1512 m
Distància a/t: 17,7 km
Track gps: Si
Puigsacalm per la canal dels Ganxos
Puigsacalm per la canal dels Ganxos
(Visited 2.843 times, 1 visits today)
Facebooktwitterinstagram
Facebooktwittermail

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. més informació

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes.

Tancar