L’Estartit – Begur

Camins de la Mediterrània – etapa 11

L’etapa que va de L’Estartit a Begur, es pot dividir en dues parts ben diferenciades i separades per la fita important que constitueix el conjunt medieval de Pals i pròpiament del massís medieval de Begur. Des de l’Estartit fins al final de Pals (exactament als Masos de Pals), es travessa l’amable plana baix-empordanesa, de gran bellesa tant pel seu harmoniós conjunt, com els detalls de paisatges rurals, d’aiguamolls i dels pobles que durant el nostre tarannà anem travessant. Un cop arribem als Masos de Pals, quan davant nostre trobem que el camí comença a puja fort, hem de tenir cura d’anar fins a Sa Riera amb la boca tancada i de no fer-la servir fins a traspassar aquesta muntanya. Després d’això, agafarem el pas per la carretera GIV 6535 que durant uns 250 / 300 m de desnivell ens porta fins a Begur. Vila que es remunta a un assentament iber on actualment es troba el castell i que data del segle VI a.C. Al marge del castell, també són d’interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes es van aixecar en contra la pirateria barbaresca entre els segles XVI i XVII. Podem comptar-hi encara quatre torres: Can Marquès, Sant Ramon (o d’en Caixa), Hermanac de Can Pi i Pella i Forgas.

Itinerari previst:
L’Estartit (10 m) , El Ter Vell, Els Griells, Les Deveses, Mas Jonquer, Mas Nou, Barri del Ter, Canal de Torroella de Montgrí, Els Saions, Cal Bonic, Gola del Ter, Platja de Fonollera, Mas Pinell, Rec del Moli de Pals, Bases d’en Coll, El Vernegar, Club de Golf de Pals, Platja de Pals, Pals Mar, Sa Tuna, Platja del Racó, Punta Espinuda (75 m), Illa Roja, Roca Negra, Punta d’en Toni, Platja de Sa Riera (0 m), Carretera GIV 6535, Ermita de Sant Romà (250 m), El Castell (300 m), Cap de Begur, i finalment Begur lloc per admirà com a un bon final de etapa.

Punt de sortida: L’Estartit
Punt d’arribada: Begur
IBP index: 74
Durada total: 8h 10m
Temps efectiu: 5h 51m
Desnivell: 287 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 254 m
Distància: 23,3km
Track gps: Si
Camins de la Mediterrània 11

Camins de la Mediterrània 11: L’Estartit – Begur

 

Camins de la Mediterrània 11

L’Estartit – Begur

 

Camins de la Mediterrània és una idea de Jaume Busqueta i Núria Arnan, pertanyents a Excursionistes.cat, entitat excursionista de Terrassa

Empúries – L’Estartit

Camins de la Mediterrània – etapa 10

Iniciem al passeig d’Empúries i en la flaire del matí, anirem fent via cap al Montgrí sempre a primera línia de mar, mentre admirem les diferents capes de l’Escala, caminant cap assoli la primera comarca, l’Alt Empordà que té el pes del lloc imponent i important per veure-hi tot el traspassat. Ara l’orografia, un cop deixem a les nostres espatlles les últimes cases de l’Escala, quasi abans de la cala Montgó, entrarem i trepitjarem la comarca del Baix Empordà. Admirarem a la distància, una sèrie de camins que ens portaran a veure l’alçada que ens farà guanyar aquesta muntanya anomenada la Muntanya Gran, que alhora està composta per tres més petites que són les Tres Cometes, la Coma Frígola, i Roca Maura.

Itinerari previst:
Passeig d’Empúries, L’Escala, al davant la Roca del Caragol amb el rerefons de les runes d’Empúries i sobresurt el Pirineu que destaca el massís del Canigó, Passeig del Mar, Platja de Riells, Clota petita, Club Nàutic, Port, Cala del Bol Roig, Punta i Cala del Salpatx, Cinc Sous, Cala Mateua, Carretera, Cala Montgó (5 m), Punta del Milà (90 m), Platja de Baix de Cols, Illots Cala Ferriol, Cap del Castell, Golf de la Morisca, Cala Pedrosa, Alt de la Pedrosa, l’Estartit, Platja de l’Estartit i punt final d’aquesta etapa.

Punt de sortida: Empúries
Punt d’arribada: L’Estartit
IBP index: 62
Durada total: 6h 46m
Temps efectiu: 5h 17m
Desnivell: 394 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 171m
Distància: 18,4km
Track gps: Si
Mediterrània_10 mapa

Mediterrània 10 mapa

 

Mediterrània 10

Mediterrània 10

 

Camins de la Mediterrània és una idea de Jaume Busqueta i Núria Arnan, pertanyents a Excursionistes.cat, entitat excursionista de Terrassa

L'Estartit vist des del cim del Rocamaura

Rocamaura

Punt de sortida: Inici del PR a la carretera que uneix l’Estartit amb l’Escala
Durada total: 1h 30m + parades
Desnivell: 262 m
Alçada mínima: 47 m
Alçada màxima: 228 m
Distància: 4,29 km
Track gps:

A 500 metres més amunt de l’encreuament del carrer de Barcelona amb el Carrer Primavera (al costat de la discoteca Màxims), trobem un pal indicatiu que marca “Rocamaura 15 min” i “Torre Moratxa 25 min”. Al costat d’aquest pal podem aparcar el cotxe, ja que començarem a caminar des d’aquí.
Un costerut corriol marcat amb senyals verds i blancs de PR ens fa guanyar desnivell ràpidament i en qüestió d’uns 15 minuts som a dalt del Rocamaura. A partir d’aquí i fins a la Torra Moratxa, extremarem un xic les precaucions doncs passarem molt a prop dels penya-segats. Un cop hàgim gaudit de les vistes que hi ha des de les antenes, anirem seguint els senyals del PR fins al cim del Rocamaura on hi ha un vèrtex geodèsic. Continuem caminant en direcció oest ara en baixada fins que trobem un camí més ample que és el que permet pujar al Rocamaura amb 4×4. Des d’aquí ja es veu molt a prop la Torre Moratxa. Deixem estar el camí aquest i continuem caminant en direcció oest fins a ser a la Torre.
Un cop a la Torre que aviat és visitada, continuarem caminant en direcció oest seguint les marques de PR fins a arribar a un petit coll on hi ha dos camins. El PR baixa a l’esquerra en direcció L’Estartit. Nosaltres seguim a la dreta. En pocs metres trobem una altra bifurcació, tornem a seguir el de la dreta. Ara si ens hi fixem, ja tenim a la vista una gran construcció de pedra seca. En podem acostar a visitar-la. Per la part alta d’aquesta construcció, segueix un petit corriol que en pocs metres mor a un camí més ample.
Ara girem a l’esquerra i en qüestió d’uns 25 metres girem a la dreta. Entrem a un camí on a banda i banda abunden les construccions de pedra seca destacant una barraca que encara es conserva prou bé. Anem seguint aquest camí i durant una bona estona fins a una bifurcació de camins. El de l’esquerra fa baixada i nosaltres seguirem el de la dreta que en un principi té una forta pujada.
Al capdamunt d’aquesta pujada trobem una nova bifurcació, a la dreta podem pujar al Rocamaura i tornar al cotxe pel mateix camí. És potser l’opció més fàcil. Tot i això, jo segueixo el de l’esquerra que fa baixada. Anem baixant i en poca estona trobem una torre de llum la deixem i continuem baixant. El camí cada vegada es torna més ple d’herbes i es veu més abandonat. En poca estona, trobem un petit corriol molt marcat a mà dreta, aquest, porta al camí que hem fet per pujar al Rocamaura i, tot i que jo no el vaig agafar i vaig continuar recte, recomano agafar-lo, doncs si continueu recte com jo, ens trobem que el camí queda mort molt a prop de la Torre Ponça. Aquí, on queda mor el camí, si mirem a la nostra dreta, veiem que el camí principal és molt a prop i per entremig dels matolls que hi ha, podem arribar al camí sense gaires problemes.
Un cop al camí principal, girem a la dreta fins a arribar al punt d’inici.

Rocamaura

Rocamaura

Cala Calella

Cala Calella

Punt de sortida: Alt de la Pedrosa
Durada total: 1h 42m
Desnivell: 116 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 141 m
Distància: 4,78 km
Track gps:

Començo per explicar com arribar a la zona coneguda com l’Alt de la Pedrosa que és on aparcarem per baixar a les cales. Arribem a L’Estartit i trobem una gran rotonda. Aquí, fem tres quart de rotonda i agafem el tercer carrer, el carrer Barcelona i l’anem seguint fins que arribem al començament del carrer Sta. Anna on ens obliguen a girar a l’esquerra. En molt pocs metres, tornem a girar a l’esquerra que continua sent el carrer Barcelona, el seguim fins a trobar un carrer a mà dreta que segueix en forta pujada. Girem i passarem tot pujant per davant de la discoteca Màxims i un tros més enllà, del càmping L’Estartit. No deixem aquest carrer fins que trobem un trencant a mà dreta que ens indica L’Escala. Girem, trobem un primer tram en forta pujada i després ja se suavitza. La carretera a la qual estem, s’acaba en trobar-ne una de travessera. Si ens hi fixem, davant nostre hi ha un pal indicatiu de sender que diu com anar a la Pedrosa.
Aquí podem aparcar, ja que sortirem des d’aquí.
Seguirem la carretera en direcció a mar. Quan siguem a prop de l’entrada de l’antiga base americana trobarem un camí a mà dreta el qual seguirem. Passarem de llarg d’algun petit corriol i anirem seguint sempre el camí principal fins a arribar a una bifurcació on hi ha una gran fita. Podem seguir qualsevol dels dos camins, ja que els dos porten al cim del Cap de la Barra. Jo recomano seguir el de l’esquerra, ja que hi va més directament i a més a més, el de la dreta en algun punt queda molt desdibuixat.
Arribem al cap de la Barra on podem gaudir d’una magnífica vista sobre les illes Medes.
Aquí ja trobem senyals verds i blancs del sender local que va de L’Estartit al cap de la Barra.
Molt a prop d’aquí podem visitar el Pou de la Calella, queda un xic amagat però si ens hi fixem, veurem una petita esplanada de pedra i aquí hi ha el pou. Des del pou, tornem al camí principal i anem seguint els senyals del sender local fins a la cala Calella.
La manera més fàcil de tornar al cotxe, és retornant pel mateix camí. I és l’opció que us recomano. Però jo us proposo un camí més agosarat per si teniu ganes de passar per una zona on de ben segur que hi passa molt poca gent.
Un cop siguem a la cala, seguim en direcció oest tot seguint el còrrec de la cala. En pocs metres i a mà dreta, veiem una tartera on s’intueix un petit sender. Pujarem per la tartera, tot seguin el rastre fins al capdamunt. Aquí no hi ha senyals de cap tipus i només ens podem fixar de la nostra intuïció i del petit rastre que anem trobant. Quan arribem a dalt, ens trobarem amb una zona molt pelada. Si ens acostem als penya-segats, podrem gaudir d’unes impressionants vistes. No fa falta recordar anar molt amb compte en acostar-nos als penya-segats. Per continuar el nostre camí, ens hem de fixar amb la tanca de l’antiga base americana on hi ha un petit corriol que la va seguint a escassament un metre. Aquesta és la nostra única sortida.
Un cop siguem al costat de la tanca i hàgim trobat el petit corriol l’anem seguint. En algun punt, trobem una bifurcació de camins. Seguirem sempre el que va paral·lel a la tanca.
També en algun punt sembla que es perd el corriol, però no és així. El corriol segueix sempre la tanca fins a ser a la porta d’entrada.
Un cop siguem a la porta d’entrada i hàgim trobat la carretera asfaltada, l’anem seguint fins al cotxe.

Cala Calella

Cala Calella

Cala Ferriol

Cala Pedrosa i Cala Ferriol

Punt de sortida: Alt de la Pedrosa
Durada total: 2h 14m
Desnivell: 330 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 176 m
Distància: 6,81 km
Track gps:

Començo per explicar com arribar a la zona coneguda com l’Alt de la Pedrosa que és on aparcarem per baixar a les cales. Arribem a L’Estartit i trobem una gran rotonda. Aquí, fem tres quarts de rotonda i agafem el tercer carrer, el carrer Barcelona i l’anem seguint fins que arribem al començament del carrer Sta. Anna on ens obliguen a girar a l’esquerra. En molt pocs metres, tornem a girar a l’esquerra que continua sent el carrer Barcelona, el seguim fins a trobar un carrer a mà dreta que segueix en forta pujada. Girem i passarem tot pujant, per davant de la discoteca Màxims i un tros més enllà, del càmping L’Estartit. No deixem aquest carrer fins que trobem un trencant a mà dreta que ens indica L’Escala. Girem aquí i trobem un primer tram en forta pujada que després ja se suavitza. La carretera a la qual estem, s’acaba en trobar-ne una de travessera. Si ens hi fixem, davant nostre hi ha un pal indicatiu de sender que ens indica com anar a la Cala Pedrosa. Aquí podem aparcar, ja que és el punt d’inici de l’excursió d’avui.
El camí comença ampla i planer, l’anem seguint fins que els senyals verds i blancs del sender local ens fan desviar cap a l’esquerra. En aquest punt, comença la baixada cap a Cala Pedrosa. Atenció a la baixada, les pedres estan molt desgastades del pas de la gent i és fàcil relliscar.
Arribem a la cala. Com que és molt fàcil arribar-hi amb barca, sempre hi sol haver gent. El sender local continua pel costat del panell indicatiu. El primer tram de pujada, el farem per mig al bosc. Un cop s’acabin els arbres, hi ha un petit corriol que va en direcció al mar. El podem seguir per gaudir d’unes bones vistes sobre aquest tram de costa però, haurem de tornar a aquest punt per continuar pujant.
A mitja pujada i des de peu d’un penya-segat, hi ha una impressionant vista sobre la roca Foradada. Continuem pujant fins que trobarem un pal indicatiu. A l’esquerra indica Torroella de Montgrí i l’Escala, a la dreta, Cala Ferriol, així doncs, girem a la dreta i comencem a baixar cap a la cala. Igual que l’anterior baixada, les roques estan molt desgastades i cal anar amb compte de no relliscar.
Arribem a Cala Ferriol. Aquí, en ser una cala més oberta, la quantitat de barquetes encara és major. Per sortir, de la cala, pujarem pel mateix lloc pel qual hem baixat fins al pal indicatiu que ara seguirem en direcció Torroella de Montgrí. En pocs metres, anem a desembocar al GR-92. Girem a l’esquerra sempre en direcció Torroella de Montgrí. En pocs metres de caminar pel GR-92, aquest gira a la dreta. Moment de deixar-lo i continuar recta un altre cop per sender local fins a trobar una carretera asfaltada.
Girem a l’esquerra fins a trobar el cotxe.

Cala Pedrosa i Cala Ferriol

Cala Pedrosa i Cala Ferriol