Empúries – L’Estartit

Camins de la Mediterrània – etapa 10

Iniciem al passeig d’Empúries i en la flaire del matí, anirem fent via cap al Montgrí sempre a primera línia de mar, mentre admirem les diferents capes de l’Escala, caminant cap assoli la primera comarca, l’Alt Empordà que té el pes del lloc imponent i important per veure-hi tot el traspassat. Ara l’orografia, un cop deixem a les nostres espatlles les últimes cases de l’Escala, quasi abans de la cala Montgó, entrarem i trepitjarem la comarca del Baix Empordà. Admirarem a la distància, una sèrie de camins que ens portaran a veure l’alçada que ens farà guanyar aquesta muntanya anomenada la Muntanya Gran, que alhora està composta per tres més petites que són les Tres Cometes, la Coma Frígola, i Roca Maura.

Itinerari previst:
Passeig d’Empúries, L’Escala, al davant la Roca del Caragol amb el rerefons de les runes d’Empúries i sobresurt el Pirineu que destaca el massís del Canigó, Passeig del Mar, Platja de Riells, Clota petita, Club Nàutic, Port, Cala del Bol Roig, Punta i Cala del Salpatx, Cinc Sous, Cala Mateua, Carretera, Cala Montgó (5 m), Punta del Milà (90 m), Platja de Baix de Cols, Illots Cala Ferriol, Cap del Castell, Golf de la Morisca, Cala Pedrosa, Alt de la Pedrosa, l’Estartit, Platja de l’Estartit i punt final d’aquesta etapa.

Punt de sortida: Empúries
Punt d’arribada: L’Estartit
IBP index: 62
Durada total: 6h 46m
Temps efectiu: 5h 17m
Desnivell: 394 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 171m
Distància: 18,4km
Track gps: Si
Mediterrània_10 mapa

Mediterrània 10 mapa

 

Mediterrània 10

Mediterrània 10

 

Camins de la Mediterrània és una idea de Jaume Busqueta i Núria Arnan, pertanyents a Excursionistes.cat, entitat excursionista de Terrassa

Volta a l'Empordà

Volta a l’Empordà

Magnífica ruta pel Baix Empordà. Descobrirem gran varietat de paisatges, des de zones amb camps d’arbres fruiters, a les platges d’Empúries o als boscos que envolten la presa de Colomers.
La ruta en si no està marcada, per tant, s’aconsella estudiar-la bé sobre mapa o millor utilitzar el gps, en tot cas, aquí us deixo una petita descripció de la ruta.
Iniciem a Verges, a la cruïlla de carreteres i ens dirigim cap al camí vell de Bellcaire, un cop al poble pugem fins a la part més alta on hi ha el castell i a continuació, baixem pel carrer de la dreta en direcció Albons i d’aquí per una carretera secundària fins a l’Escala i Empúries. Aquí hem fet una petita incursió a l’Alt Empordà.
Ara seguim cap a Sobrestany, Ullà i Torroella de Montgrí, la població més gran que visitarem. Travessem el pont del Ter i just després, agafem el camí que baixa cap a la nostra dreta fins a arribar a Gualta, on podrem visitar el Pont Vell, una autèntica joia arquitectònica perfectament conservada.
Ara el riu Daró queda a la nostra esquerra, l’anem seguint fins a topar-nos amb la carretera GI-644. Seguim recta al costat del riu i poc després girem a la dreta direcció Sant Iscle d’Empordà.
A la zona que arribem ara és la que més s’aconsella l’ús del mapa o el gps, ja que hi ha molts camins i la major part del camí no està senyalat. En cas de perdre’ns, sempre podem preguntar algun pagès que trobem treballant els camps de la zona com arribar a la presa de Colomers, de ben segur que ens sabrà indicar el camí.
Un cop a la presa, seguim el camí cap a Jafre, aquí si ja trobarem indicadors i no ens perdrem i d’aquí cap a Verges, seguint les indicacions que anirem trobant.
La ruta és de gairebé 60 quilòmetres però el desnivell és molt i molt poc, per tant, no es fa gens dura.

Situació geogràfica: Girona/Costa Brava
Inici / final: Verges
Durada total: 5h 09m
Desnivell: 176 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 36 m
Distància a/t: 57,01 km
Track gps: Si

Aiguamolls de l'Empordà

Roses – El Cortalet (Aiguamolls de l’Empordà)

Gr-92 Etapa 4

Punt de sortida: Roses
Punt d’arribada: El Cortalet
Durada total: 3h 43m
Desnivell: 77 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 14 m
Distància: 16,80 km
Track gps:
Waypoints gps:

Deixem la vila de Roses i entrem de ple en la part plana de l’Alt Empordà, formada per les conques dels rius Muga i Fluvià. En aquesta plana es situa el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que és una joia ecològica i de paisatge del nostre país. El GR92 en ressegueix bona part dels seus punts d’interès, començant pels Estanys de Vilaüt, on s’arriba des del punt quilomètric 05,6, per mitjà del GR92-0. També remarcar el Centre d’Informació del Parc i pel seu itinerari principal de visita, situats al començament de la pròxima etapa. El contrapunt de la implantació humana el dóna Castelló d’Empúries, amb importants monuments i el seu harmoniós conjunt. Si es disposa de temps suficient, és interessant, al final de l’etapa visitar l’esmentat Centre d’Informació com a preparació de l’etapa següent. L’horari de tancament del Centre d’Informació normalment és prou tardà per a donar temps per fer aquesta visita (consultar horari a la web o al telèfon 972454222).

Com es diu normalment, després de la tempesta sempre bé la calma. El nostre GR-92 no volia ser una excepció i compleix aquesta norma al peu de la lletra. Després de la dura etapa anterior entre Cadaqués i Roses a la que contínuament estàvem pujant i baixant, aquesta etapa que comença a Roses, és un passeig de 16 quilòmetres pràcticament planers.

Iniciarem l’etapa d’avui davant de la Ciutadella de Roses. Vull remarcar que en tota aquesta etapa (almenys quant jo hi vaig passar el 2010), els senyals blancs i vermells del Gr, estaven bastant desgastats i en algun punt costaven de veure, si és que s’arribaven a veure, per tant caldrà estar atents als encreuaments per tal de no equivocar-nos.
Els primers quilòmetres no són gaire macos, per no dir gens. Caminarem per una pista ampla, rodejada de camps i amb molta runa a banda i banda.

Quan ens trobem amb el Rec del Madral, tot canviarà i semblarà que entrem a una nova etapa. Ja estem en zona protegida d’aiguamolls i això es nota amb el paisatge que ens envolta.
En aquesta etapa, podrem gaudir d’un bon espectacle afegit, però que en aquesta zona ja forma part de l’entorn. Si observem, el cel veurem com contínuament està ple de paracaigudistes que faran que més d’un cop estiguem més pendents del cel que del terra. A diferència de l’etapa en general, quan arribem a Castelló d’Empúries trobarem que està molt ben marcat, cosa que farà que passem pel poble sense cap tipus de problema. Des de Castelló i fins que arribem al Cortalet, també està ben marcat i arribarem tranquil·lament a la zona d’aiguamolls.

Aquí, és bo arribar-hi amb temps per poder gaudir de la fauna i el paisatge dels aiguamolls.
Hem de tenir en compte que els aiguamolls de l’Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre. L’actual zona protegida és la resta d’una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l’Empordà.

Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l’expansió de l’agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixer.

Gr-92 Etapa 4

Gr-92 Etapa 4

Aiguamolls de l'Empordà

El Cortalet (Aiguamolls de l’Empordà) – L’Escala

Gr-92 Etapa 5

Punt de sortida: El Cortalet
Punt d’arribada: L’Escala
Durada total: 4h 26m
Desnivell: 118 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 20 m
Distància: 20,49 km
Track gps:
Waypoints gps:

Aquesta etapa, comença al Cortalet i va seguint l’itinerari principal de visita del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que és una joia ecològica i de paisatge. En el moment de començar aquest itinerari de natura, convé corregir una mica la mentalitat excursionista y fer-la “naturalista”. Cal oblidar-se dels rellotges, tot guardant-los a la motxilla, així com aquesta informació del GR92, i prendre les guies que faciliten al centre d’informació. L’aventura del GR92 té un dels seus moments més amables en la companyia del paisatge, la flora i sobretot la fauna del parc. Un cop fora del parc, el GR92 voreja de prop el riu Fluvià fins a l’Armentera per terreny d’alt valor ecològic. Després d’una estona de paisatge rural venen els “plats forts” de Sant Martí d’Empúries i el port i les runes d’Empúries. Un passeig marítim molt concorregut i atractiu fins a l’Escala completa una excursió que satisfarà a tothom.

Podem deixar el cotxe a l’aparcament del Cortalet i un cop visitat el parc, ens trobem a la platja de la Gola, caminem uns metres en direcció sud i si ens fixem bé, el sender segueix per un pont llevadís que ens durà a la zona del Fluvià Nàutic. Aquí a uns 100 metres del pont trobem un encreuament on jo ni hi vaig veure cap senyal. Hem de girar a la dreta, ja que si l’agaféssim, a l’esquerra arribaríem a un punt sense sortida.

Rodegem el Fluvià Nàutic i ens situem al costat del riu Fluvià ja quasi a la seva desembocadura. Hem d’estar alerta, ja que la pista principal la seguirem durant molt poca estona. Aviat ens desviem a l’esquerra per un petit sender que anirem seguint un bon tram al costat del riu fins a arribar a Sant Pere Pescador. Quan trobem el primer carrer de la població, girem a l’esquerra i sense deixar-lo el seguim fins que trobem un pont per on creuarem el riu. Un cop passat el pont, anem seguint a la nostra dreta però no per la carretera, sinó per un carrer paral·lel a aquesta. Aviat ens tornem a situar al costat del riu i el seguirem un tram més fins que ens desviem a l’esquerra direcció l’Armentera. Creuem el poble de nord a sud sense problemes i ens dirigim cap a Cinclaus. El tram de l’Armentera fins a Cinclaus és el més pesat de l’etapa doncs hi ha un bon tram per carretera asfaltada i més tard per camí que, almenys a mi, se’m va fer molt llarg i pesat.

El final de l’etapa, ens té preparada una agradable visita a Sant Martí d’Empúries, nucli medieval que pertany a L’Escala. Dels segles IX al XI Sant Martí va ser la capital del Comtat d’Empúries fins que l’any 1079 es va traslladar a Castelló d’Empúries. Un cop visitat el nucli, que al ser petit es visita en poca estona, seguirem caminant per un agradable passeig. A la nostra esquerra el Mediterrani i a la dreta, les ruïnes grecoromanes d’Empúries. Tot i que l’entrada queda una mica apartada del nostre camí, si ho desitgem, podem visitar les ruïnes. Si no, seguirem caminant pel passeig, rodejats de pins i que passa pel costat mateix de les diferents platges. Al final d’aquest, ens trobarem amb una carretera davant nostra. Girem a l’esquerra i anem seguint sempre el litoral fins a arribar al punt d’informació que hi ha a la platja dels Riells on donarem per acabada l’etapa.

Gr-92 Etapa 5

Gr-92 Etapa 5

La muntanya d'Ullà des del Montplà

L’Escala – Torroella de Montgrí

Gr-92 Etapa 6

Punt de sortida: L’Escala
Punt d’arribada: Torroella de Montgrí
Durada total: 5h 14m
Desnivell: 727 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 308 m
Distància: 19,93 km
Track gps:
Waypoints gps:

Interessant i variada etapa que comença a L’Escala i que va a cavall entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, que alterna trams a primera línia de costa, vistes llunyanes sobre el mar, paisatges interiors i els miradors privilegiats del Montplà i del Montgrí. El terreny és molt més accidentat que en les dues etapes anteriors.

Com en moltes de les poblacions per les quals ja hem passat en anteriors etapes, a dins de L’Escala hi ha algun tram que els senyals brillen per la seva absència però en aquest cas la solució és fàcil, hem d’anar seguint sempre el més a prop possible del mar i així no tindrem cap problema.
Quan arribem al carrer Port del Rei, girarem a la dreta i una mica més tard, tornarem a girar a la dreta pel carrer Trencabraços i el seguirem fins al final. En aquest punt, ja gairebé hem sortit de L’Escala. Ens trobarem a l’avinguda Montgó on girarem a l’esquerra fins a arribar a la Cala.

Un cop hàgim gaudit d’aquesta magnífica cala, ens dirigim cap a Punta Ventosa. Molta precaució a aquest tram. El sender passa al costat mateix dels penya-segats però no patiu si teniu problemes amb les altures, ja que hi ha un camí paral·lel que passa uns metres més endins. La bellesa d’aquest tram del sender ens farà gaudir d’allò més d’aquest racó de l’Empordà. Finalment arribem a Punta Ventosa on hi trobem unes antigues construccions militars i davant nostre, el Mediterrani. L’etapa és llarga i encara ens queda molt camí per recórrer, per tant, continuem la marxa endinsant-nos al massís del Montgrí.

Aviat arribarem a l’antiga base militar del Pla de la Bateria. Tot aquest tram està molt ben senyalitzat i no tindrem cap problema per anar seguien el Gr. Anem avançant i aviat arribarem a la zona de les Dunes. Aquí haurem de fer un tram de carretera però tranquils que no és excessivament transitada. Aquesta carretera l’anirem seguint fins que arribem a l’inici de la pujada al Montplà. Aquesta pujada és forta però no massa llarga, així que ens l’agafem amb tranquil·litat, ja que més endavant ens quedarà la pujada final al castell.

Un cop al cim, el primer que ens trobem és una caseta de vigilància i un cim totalment pla, d’aquí li ve el nom. Identificarem el cim gràcies al pal amb bandera que hi ha.
Ara només ens queda baixar al coll d’en Garrigàs i d’aquí començar la pujada al Castell. Hem d’anar amb precaució en aquesta pujada, que tot i que no hi ha cap pas complicat, si perdem els senyals i ens allunyem podem trobar-nos en algun punt una mica delicat. Així doncs, esteu atents als senyals.
Un cop al castell, podem pujar a la part alta de les muralles i gaudir de les excepcionals vistes que tindrem. Baixarem cap al coll de la Creu i aquí girarem a l’esquerra en direcció a Torroella de Montgrí. A la baixada trobarem tres petites capelles que antigament servien de refugi als pastors de la zona en cas de mal temps.

Arribant a Torroella, deixem els primers carrers que trobem i seguirem recte fins a arribar al pou de Glaç. Davant nostre trobarem una casa. Girem a la dreta i anem a sortir al carrer de Fàtima. El seguim fins a arribar a una gran rotonda. Aquí donarem per acabada l’etapa d’avui.
Si voleu més informació o veure més fotos de la zona del Montgrí, mireu l’apartat dedicat al Montgrí que hi ha en aquesta mateixa pàgina web.

Gr-92 Etapa 6

Gr-92 Etapa 6

Penya segats camí de Punta Ventosa

Punta Ventosa

Aquesta és, probablement la sortida més espectacular de totes les que he realitzat pel massís del Montgrí a causa de l’agosarat camí que recorre per damunt dels penya-segats. De fet, hi ha dos camins paral·lels, un que passa escassament a un pam dels penya-segats i un amb marques del GR-92 que passa un parell de metres mes a l’interior. Tot i això molta precaució si hi aneu amb mainada i desaconsello aquesta ruta a tota persona que tingui vertigen o por a les altures.
Aparquem el cotxe a la Cala Montgó i ja veiem al costat sud de la cala, un camí que s’enfila en direcció als penya-segats. Tirem per aquí i anem seguint les marques blanques i vermelles del GR-92. De moment i a causa de l’orografia del terreny, no hi ha pèrdua, anem seguint endavant fins al capdamunt de la Punta Ventosa. Pel camí, passarem per un parell de cales, una sense nom, o jo no el sé, i l’altre, anomenada la Caleta. Les dues són magnífiques per prendre un bon bany si realitzem l’excursió a l’estiu.
Som dalt de Punta Ventosa, si tenim sort i el dia és clar, gaudirem d’una impressionant vista. Val la pena seguir la tanca de fusta que hi ha en direcció sud i gaudir de les vistes també cap aquesta direcció.
Continuem seguint el GR-92 i només de sortir de la Punta, ens trobem amb una recta d’uns 800 metres, posem atenció, doncs pocs metres abans d’arribar al final de la recta, el GR gira a mà esquerra i anant-lo seguint, arribarem a l’antic campament militar avui totalment en ruïnes.
Ara tenim dues opcions, la primera, recular uns metres fins a trobar un camí que baixa a mà esquerra i que ens portarà directament al camí que va de L’Estartit a l’Escala.
La segona, i la que jo proposo, és continuar seguint les marques de GR-92 fins a la pròxima bifurcació de camins. Un cop a l’encreuament de camins, veiem com un pal indicatiu ens marca que el GR segueix cap a l’esquerra direcció Torroella de Montgrí. També aquí a l’encreuament i a mà dreta, no costa de fixar la vista en una impressionant olivera. Bé en realitat són un conjunt d’oliveres en forma circular però que de lluny dóna la sensació de ser una sola olivera al centre de la qual hi ha una taula. Crec que val la pena venir fins aquí per veure aquesta olivera. Ara continuem recta (el camí de la dreta de l’encreuament) i en pocs metres, trobarem el camí de L’Estartit a l’Escala. Girem a la dreta en direcció nord i no deixem el camí principal i que més tard es converteix en carretera fins a l’Escala.
Les primeres construccions que trobarem a mà esquerra, seran les del càmping Neus. Estiguem atents quan s’acabin les instal·lacions d’aquest càmping, doncs, en pocs metres, trobem les tanques del càmping Cala Montgó. Aquí, entre els dos càmpings i a mà dreta tot seguint les tanques del càmping Cala Montgó, surt un petit sender que anirem seguint fins que ens deixarà a un aparcament. Travessem recta l’aparcament i agafem el carrer (sense asfaltar) que hi ha davant nostra. Aquest ens deixarà al punt d’inici on tenim el cotxe.

Punta Ventosa

Punta Ventosa

Cala Ferriol

Cala Pedrosa i Cala Ferriol

Punt de sortida: Alt de la Pedrosa
Durada total: 2h 14m
Desnivell: 330 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 176 m
Distància: 6,81 km
Track gps:

Començo per explicar com arribar a la zona coneguda com l’Alt de la Pedrosa que és on aparcarem per baixar a les cales. Arribem a L’Estartit i trobem una gran rotonda. Aquí, fem tres quarts de rotonda i agafem el tercer carrer, el carrer Barcelona i l’anem seguint fins que arribem al començament del carrer Sta. Anna on ens obliguen a girar a l’esquerra. En molt pocs metres, tornem a girar a l’esquerra que continua sent el carrer Barcelona, el seguim fins a trobar un carrer a mà dreta que segueix en forta pujada. Girem i passarem tot pujant, per davant de la discoteca Màxims i un tros més enllà, del càmping L’Estartit. No deixem aquest carrer fins que trobem un trencant a mà dreta que ens indica L’Escala. Girem aquí i trobem un primer tram en forta pujada que després ja se suavitza. La carretera a la qual estem, s’acaba en trobar-ne una de travessera. Si ens hi fixem, davant nostre hi ha un pal indicatiu de sender que ens indica com anar a la Cala Pedrosa. Aquí podem aparcar, ja que és el punt d’inici de l’excursió d’avui.
El camí comença ampla i planer, l’anem seguint fins que els senyals verds i blancs del sender local ens fan desviar cap a l’esquerra. En aquest punt, comença la baixada cap a Cala Pedrosa. Atenció a la baixada, les pedres estan molt desgastades del pas de la gent i és fàcil relliscar.
Arribem a la cala. Com que és molt fàcil arribar-hi amb barca, sempre hi sol haver gent. El sender local continua pel costat del panell indicatiu. El primer tram de pujada, el farem per mig al bosc. Un cop s’acabin els arbres, hi ha un petit corriol que va en direcció al mar. El podem seguir per gaudir d’unes bones vistes sobre aquest tram de costa però, haurem de tornar a aquest punt per continuar pujant.
A mitja pujada i des de peu d’un penya-segat, hi ha una impressionant vista sobre la roca Foradada. Continuem pujant fins que trobarem un pal indicatiu. A l’esquerra indica Torroella de Montgrí i l’Escala, a la dreta, Cala Ferriol, així doncs, girem a la dreta i comencem a baixar cap a la cala. Igual que l’anterior baixada, les roques estan molt desgastades i cal anar amb compte de no relliscar.
Arribem a Cala Ferriol. Aquí, en ser una cala més oberta, la quantitat de barquetes encara és major. Per sortir, de la cala, pujarem pel mateix lloc pel qual hem baixat fins al pal indicatiu que ara seguirem en direcció Torroella de Montgrí. En pocs metres, anem a desembocar al GR-92. Girem a l’esquerra sempre en direcció Torroella de Montgrí. En pocs metres de caminar pel GR-92, aquest gira a la dreta. Moment de deixar-lo i continuar recta un altre cop per sender local fins a trobar una carretera asfaltada.
Girem a l’esquerra fins a trobar el cotxe.

Cala Pedrosa i Cala Ferriol

Cala Pedrosa i Cala Ferriol