Puig de l'Àliga

Puig de l’Àliga

Situació geogràfica: Cap de Creus
Inici / final: Piscina Municipal de Roses
Durada total: 3h 00m
Desnivell: 652 m
Alçada mínima: 24 m
Alçada màxima: 457 m
Distància: 10,84 km
Track gps: Si

Iniciem la pujada al Puig de l’Àliga a la zona esportiva de la piscina municipal de Roses. Aquí trobarem molt d’aparcament i ens estalviarem de caminar per dins la població.
Comencem caminant pel carrer principal, el del Mas Oliva en direcció a la muntanya, passem per davant el club de tennis tot deixant-lo a la nostra esquerra i seguim pel carrer de Londres. Abans d’arribar al cap del carrer, que no té sortida, girem a la dreta pel carrer de Viena. Ara, després de les primeres cases i abans de la riera, prenem el camí a l’esquerra que puja paral·lel a la riera. La ruta no està senyalitzada, només de tant en tant, trobem alguna fita.

Aquest primer tram, el fem entre oliveres i sempre en direcció a la carena de la muntanya, un cop l’agafem, no hi ha pèrdua. Just quan passem el darrer camp d’oliveres i creuem una riera, comença la pujada. En primer tram, la pujada és molt forta, cap al mig, se suavitza una miqueta, i al final encarem un darrer tram de forta pujada.
Des del cim del Puig de l’Àliga, la vista és espectacular. Un cop n’hàgim gaudit, comencem la baixada. Molta precaució que el primer tram de baixada és dolent, passem entre pedres i cal estar atents a no fer un mal pas.
Després la cosa ja se suavitza i anirem baixant sense problemes fins a un prat on pasturen tranquil·lament les vaques.

Anem seguint la pista que marxa en direcció sud (direcció Roses) i l’anem seguint una bona estona fins que ens trobem amb una nova pista. En aquest punt, hi ha una barrera perquè els vehicles no entrin a la pista per la qual nosaltres hem vingut. Girem a la dreta.
Caminarem entre baques que pasturen tranquil·lament i sempre amb espectaculars vistes. Des de la barrera, caminarem durant un quilòmetre i quatre-cents metres on trobarem un petit sender que baixa a mà dreta. Si no vaig errat, és el primer que trobem a la dreta. El seguim.
Anem baixant entre parets de pedra seca molt característiques en aquesta zona. Trobem una primera bifurcació. Seguim el de la dreta. En pocs metres, una nova bifurcació, tornem a seguir el de la dreta que baixa decididament per un terreny bastant pedregós. L’anem seguint sempre direcció Roses i anirem a trobar-nos amb la Riera de la Vila.
L’anirem seguint, sempre caminant per la pista del costat esquerre (és a dir, la riera ens queda a mà dreta) fins que arribem de nou a la zona esportiva.

Puig de l'Àliga

Puig de l’Àliga

Cadaqués

Cadaqués – Roses

Gr-92 Etapa 3

Etapa llarga que iniciem a Cadaqués i amb un desnivell important cosa que farà que ens la prenguem en calma per tal de gaudir-la. Podríem catalogar aquesta etapa com a veritable trenca-cames, ja que contínuament estem pujant i baixant a cales.
Malgrat que la duresa de l’etapa, puc dir que l’entorn pel qual caminarem és d’una bellesa excepcional.
Sortim de Cadaqués i anem caminant arran de costa tot seguint els senyals blancs i vermells que trobarem de Gr. Anirem caminant per la pista principal però estarem atents, ja que aviat començarem a trobar dreceres que ens escurçaran el camí. Si volem seguir la pista principal i no aquestes dreceres, no hi ha problema, ja que arribarem també al mateix destí. Un cop a l’alçada del Mas d’en Baltre, s’acaben les dreceres i seguirem sempre els senyals blanques i vermelles que en general van sempre per la pista principal.
Seguim pujant i aviat comencem la baixada a la primera cala, Cala Jóncols. En aquesta baixada, estarem atents, ja que el sender desemboca a un camí, i davant nostra hi ha una casa. En aquest punt no i vàrem veure cap senyal. Malgrat això, girem a la dreta i seguim en baixa fins a la cala.
D’aquí ens dirigim a travessar el Cap Normeu i dirigir-nos cap a la Punta de la Farrera i a Cala Montjoi. Seguirem sempre arran de costa passant per Cala Murtra, punta Falconera i totes les cales i caletes que hi ha en aquesta zona, que val a dir, que és d’una gran bellesa.
Aviat trobarem les primeres cases de les urbanitzacions de Roses, passarem pel Far i sempre seguint la línia de costa arribarem al nostre destí, la ciutadella de Roses.

Dades de l’etapa

Punt de sortida: Cadaqués
Punt d’arribada: Roses
Durada total: 6h 33m
Desnivell: 822 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 219 m
Distància: 22,77 km
Track gps:
Waypoints gps:

Gr-92 Etapa 3

Gr-92 Etapa 3

Aiguamolls de l'Empordà

Roses – El Cortalet (Aiguamolls de l’Empordà)

Gr-92 Etapa 4

Punt de sortida: Roses
Punt d’arribada: El Cortalet
Durada total: 3h 43m
Desnivell: 77 m
Alçada mínima: 0 m
Alçada màxima: 14 m
Distància: 16,80 km
Track gps:
Waypoints gps:

Deixem la vila de Roses i entrem de ple en la part plana de l’Alt Empordà, formada per les conques dels rius Muga i Fluvià. En aquesta plana es situa el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que és una joia ecològica i de paisatge del nostre país. El GR92 en ressegueix bona part dels seus punts d’interès, començant pels Estanys de Vilaüt, on s’arriba des del punt quilomètric 05,6, per mitjà del GR92-0. També remarcar el Centre d’Informació del Parc i pel seu itinerari principal de visita, situats al començament de la pròxima etapa. El contrapunt de la implantació humana el dóna Castelló d’Empúries, amb importants monuments i el seu harmoniós conjunt. Si es disposa de temps suficient, és interessant, al final de l’etapa visitar l’esmentat Centre d’Informació com a preparació de l’etapa següent. L’horari de tancament del Centre d’Informació normalment és prou tardà per a donar temps per fer aquesta visita (consultar horari a la web o al telèfon 972454222).

Com es diu normalment, després de la tempesta sempre bé la calma. El nostre GR-92 no volia ser una excepció i compleix aquesta norma al peu de la lletra. Després de la dura etapa anterior entre Cadaqués i Roses a la que contínuament estàvem pujant i baixant, aquesta etapa que comença a Roses, és un passeig de 16 quilòmetres pràcticament planers.

Iniciarem l’etapa d’avui davant de la Ciutadella de Roses. Vull remarcar que en tota aquesta etapa (almenys quant jo hi vaig passar el 2010), els senyals blancs i vermells del Gr, estaven bastant desgastats i en algun punt costaven de veure, si és que s’arribaven a veure, per tant caldrà estar atents als encreuaments per tal de no equivocar-nos.
Els primers quilòmetres no són gaire macos, per no dir gens. Caminarem per una pista ampla, rodejada de camps i amb molta runa a banda i banda.

Quan ens trobem amb el Rec del Madral, tot canviarà i semblarà que entrem a una nova etapa. Ja estem en zona protegida d’aiguamolls i això es nota amb el paisatge que ens envolta.
En aquesta etapa, podrem gaudir d’un bon espectacle afegit, però que en aquesta zona ja forma part de l’entorn. Si observem, el cel veurem com contínuament està ple de paracaigudistes que faran que més d’un cop estiguem més pendents del cel que del terra. A diferència de l’etapa en general, quan arribem a Castelló d’Empúries trobarem que està molt ben marcat, cosa que farà que passem pel poble sense cap tipus de problema. Des de Castelló i fins que arribem al Cortalet, també està ben marcat i arribarem tranquil·lament a la zona d’aiguamolls.

Aquí, és bo arribar-hi amb temps per poder gaudir de la fauna i el paisatge dels aiguamolls.
Hem de tenir en compte que els aiguamolls de l’Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre. L’actual zona protegida és la resta d’una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l’Empordà.

Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l’expansió de l’agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixer.

Gr-92 Etapa 4

Gr-92 Etapa 4