Via Verda del Carrilet II: Girona - Sant Feliu de Guixols

Via verda del Carrilet II

Girona – Sant Feliu de Guíxols

La Ruta del Carrilet II té un recorregut de 39,7 km, amb un pendent suau des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols (15 m), i assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m). Seguint la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, permet conèixer dues comarques –el Gironès i el Baix Empordà-– des de la conca del Ter fins a la vall del Ridaura, passant per la depressió de la Selva.

La peculiaritat del traçat del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona és la suavitat de pendents i revolts. El seu recorregut està format per una línia sinuosa matemàticament traçada sobre el territori. El paviment és d’un material granular del tipus sauló que queda molt integrat en la tipologia dels terrenys que travessa l’itinerari, encara que també hi hagi trams urbans en totes les poblacions per les quals transcorre.

Sortint de Girona, la ruta del Carrilet II travessa en primer lloc la depressió de la Selva, caracteritzada per un paisatge en mosaic amb alternança de conreus i forests on els dies més clars podem gaudir d’una panoràmica extraordinària que abasta des dels contraforts més orientals dels Pirineus fins al Montseny, passant pels relleus en costa de la Serralada Transversal (el Far, Sant Roc, Rocacorba). La segona meitat del traçat discorre per la vall del Ridaura, que separa el massís de Cadiretes, al sud, del massís de les Gavarres i que, amb un suau desnivell, ens facilita l’arribada al mar just a Sant Feliu de Guíxols, població bressol del topònim “Costa Brava”, des de la qual es pot gaudir de magnífiques vistes.

Font: Vies Verdes

Punt de sortida: Girona
Punt d’arribada: Sant Feliu de Guíxols
Distància: 39,6 km
Track gps: Si

Via Verda del Carrilet II

Via Verda del Carrilet II

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via verda del Carrilet I

Olot – Girona

Reconvertir els recorreguts d’antigues vies de ferrocarril permet obtenir rutes de desnivell suau i continuat. Molt agradables i ideals per fer-les en bicicleta i en família. La ruta del Carrilet I és una d’elles. Substitueix íntegrament tot el camí de l’antic carrilet que unia Olot amb Girona. Després, de Girona arribava fins a Sant Feliu de Guíxols.

Aquest tren de via estreta, va ser la principal artèria de comunicacions de les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès fins als anys seixanta. Aquest primer tram és de 54 km de longitud, va solcar les ribes dels rius Ter, Brogent i Fluvià sota la inquietant ombra dels volcans de la Garrotxa.

El carrilet I és més senzill i amb menys dificultat si es planteja d’Olot cap a Girona, ja que la majoria de la ruta serà en descens.

El recorregut

El recorregut transcorre per un carril perfectament indicat i marcat. Com que és una via molt popular i que es pot fer en qualsevol època de l’any, sempre està molt transitada.

Al principi de la via sortim d’Olot i creuem la Vall d’en Bas. Aviat ens trobarem pujant al punt més alt de la ruta, el coll d’en Bas situat a 600 metres d’altura. Ara ja tot és baixada i durant el recorregut passarem al costat o al bell mig de nombroses poblacions que val molt la pena de visitar.

Finalment, arribarem a Girona després de travessar la Devesa de Salt i les Hortes de Santa Eugènia, dos paratges que si no els coneixes, et sorprendran que puguin estar tan a prop de la ciutat.

Un cop a Girona hi ha l’opció de continuar amb la ruta del Carrilet II que arriba fins al mar.

Al llarg de la Ruta del Carrilet es poden realitzar altres rutes senyalitzades a peu o en bicicleta per descobrir altres racons de la Garrotxa. Des d’Olot i fins a les Planes d’Hostoles, la Ruta del Carrilet també coincideix amb un dels camins de la xarxa de senders Itinerànnia. A tots els pobles hi ha enllaços a altres camins que donen l’oportunitat de gaudir dels paisatges de la Garrotxa.

Dades de la via verda

Punt de sortida: Olot
Punt d’arribada: Girona
Distància: 54 km
Track gps: Si

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via Verda del Carrilet I: Olot-Girona

Via Verda del Baix Ebre

Via verda del Baix Ebre

Iniciem la via verda del Baix Ebre a l’antiga estació del Pinell de Brai envoltats de camps, alguns no treballats i d’antigues masies. La zona en general està bastant abandonada.
És important en aquesta ruta portar un bon llum o frontal, ja que passarem per molts túnels, alguns dels quals quedarem totalment a les fosques.
Passarem entre parets molt escarpades i aviat ens trobarem amb el riu Canaleta que ens oferirà espectaculars vistes del seu congost.
Un cop passat el tram més feréstec, ens trobem amb el riu Ebre. Ara la via es converteix en un passeig on podrem gaudir tot passant enmig de camps de tarongers i d’altres fruites.
Arribem a Xerta i toca travessar el poble. En general està ben senyalitzat però caldrà estar atens a no perdre’ns.
Abans d’arribar a Aldover, travessarem un parell de cops de carretera C-12. El primer cop per un pas inferior, però el segon no, així que caldrà extremar les precaucions.
Abans d’arribar a Jesús, tornarem a travessar de nou la C-12 per un pas inferior i seguirem l’agradable camí fins a Roquetes.
Estem ja molt a prop de Tortosa on entrarem passant enmig d’un polígon industrial i finalment travessant el riu Ebre per un espectacular pont de ferro.

Punt de sortida: Pinell de Brai
Punt d’arribada: Tortosa
Distància: 24,2 km
Track gps: Si

Via Verda del Baix Ebre

Via Verda del Baix Ebre

Via Verda de la Terra Alta

Via Verda de la Terra Alta

La comarca de la Terra Alta és un agrest territori situat a l’extrem sud de Catalunya, esquitxat d’ametllers i pinedes. Gràcies a la infraestructura que va quedar d’un antic tren, avui podrem recórrer aquests espectaculars paratges.

La Via Verda arrenca al costat del riu Algars, que separa les comunitats d’Aragó i Catalunya. Al costat català s’aixequen els edificis del que va ser l’estació d’Arnes-Lledó.
Després d’uns 5 quilòmetres, creuarem el primer túnel de la ruta i una àmplia corba, ens aproxima als edificis del que va ser l’estació d’Horta de Sant Joan.
Seguint la via i davant nostra, podrem observar la muntanya de Santa Bàrbara.
Seguirem enmig de l’impressionant paisatge d’aquestes terres: enormes muntanyes, cobertes d’ametllers i pinedes. Un xic més endavant, ens trobem amb l’espectacular estampa trencada del Queixal d’en Canar.
Des d’aquí la Via Verda discorrerà al costat del riu Canaletes fins al final de la ruta. Durant els següents quilòmetres alternen túnels i viaductes gairebé sense pausa. Entre aquests últims destaquen els situats al Km 8,5, que salva el Barranc del Molí del Cap i el del Km 10 que creua sobre els pins que tapen la llera del Barranc de la Balloca.
Els seus elegants arcs recorden als aqüeductes romans, memòria de la capital imperial, Tarraco, que no queda lluny.

L’ermita de Sant Josep, ens anuncia l’arribada a Bot. El poble, situat al costat de l’estació, és punt
obligat d’aprovisionament, ja que fins a la Fontcalda, no trobarem fonts.
Recorrent la via, entre trinxeres, viaductes i túnels, es passa sota el Queixal d’en Canar. L’últim túnel d’aquest tram és el més llarg d’aquesta ruta, de 739 m en corba.

A la sortida d’aquesta llarga galeria apareixen les ruïnes de l’estació de Prat de Comte.
Aviat trobem el camí d’accés al Santuari de la Fontcalda. Cal afegir que les persones amb minusvalidesa tindran alguna dificultat per afrontar els pendents que s’han creat en aquest lloc. La Fontcalda, a més d’un paratge encantador i lloc de repòs, és punt d’aprovisionament (només en estiu i alguns caps de setmana) Un dels espais més espectaculars d’aquest lloc és el dels Estrets de Dalt, on el Canaletes s’encaixa entre les penyes. Allà, un camí tallat a la roca permet recórrer aquest estret i arribar fins a una singular zona de banys. En aquesta zona destaca el grandiós viaducte ferroviari que salva la riera de la Fontcalda.

Cap al km 20, arribem a la zona on hi ha el túnel que va ser el “culpable” de la clausura del ferrocarril, al produir-se un important enfonsament en el seu centre. Per això, s’ha aprofitat una pista que, gairebé sense pendent, esquiva el túnel per l’exterior.

S’arriba a les andanes de l’estació de Pinell de Brai. Com succeïa en l’anterior parada de Prat, el nucli urbà de Pinell dista uns 6 km, per carreteres de muntanya.
Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. I és que, des d’aquest mateix punt, és possible continuar itinerari fins a arribar a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre. 26 km addicionals cap a l’Ebre evocant el viatge dels trens del “Sarmentero”.

Inici: Arnés-Lledó
Final: Pinell de Brai
Distància: 28,5 km
Track gps: Si

Via Verda de la Terra Alta

Via Verda de la Terra Alta

Ruta del Ferro

Ruta del Ferro

La Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a peu o en bicicleta. Per recordar-nos un passat industrial del qual avui som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l’any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l’any del seu centenari, el 1980.

La Ruta del Ferro uneix Ripoll, a 682 metres d’altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m). Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l’1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l’edifici de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l’estació, a uns 300 metres, la via travessa la carretera d’Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A uns 500 metres de l’estació, la via travessa un GR i, poc després, torna a travessar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d’Ogassa. Seguim per un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a quatre quilòmetres justos de l’estació de Sant Joan de les Abadesses i a tretze quilòmetres de Ripoll.

A l’estació de Sant Joan de les Abadesses s’inicia el tram d’enllaç fins a Olot.

Font: Vies Verdes

Dades de l’excursió

Punt de sortida: Ripoll
Punt d’arribada: Ogassa
Distància: 14,1 km
Track gps: Si

Ruta del Ferro

Ruta del Ferro

Via Verda del Tren Petit

Via Verda del Tren Petit

Punt de sortida: Palamós
Punt d’arribada: Palafrugell
Distància: 7,1 km
Track gps: Si

La via verda que uneix Palamós i Palafrugell, coneguda com la Ruta del Tren Petit, té una longitud de 6 km. El seu traçat transcorre per una part de l’antic recorregut de l’anomenat tren petit que connectava Palamós amb Girona passant per la Bisbal d’Empordà.

La via actual travessa els termes municipals de Palamós, Mont-ras i Palafrugell, amb ramals a Vall-llòbrega i a les platges de Castell i la Fosca.

El tren tramvia va fer el seu primer viatge el 23 de març del 1887. El conduïa una locomotora belga de vapor que arrossegava uns vagons minúsculs i que recorria uns quants quilòmetres al costat de la carretera. Avui, la carretera soterra una part del que havia estat la via fèrria; el tram condicionat com a via verda, però, us permetrà explorar els mateixos paisatges de l’Empordanet que ja va descriure Josep Pla i travessar la plana de l’Aubí, de gran valor agrícola i envoltada pels relleus del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur.

Font: Vies Verdes

Comarques de Pas:

Baix Empordà

Via Verda del Tren Petit

Via Verda del Tren Petit

Via Verda de la Vall Fosca

Via Verda de la Vall Fosca

Punt de sortida: Torre de Cabdella
Punt d’arribada: Estany Gento
Distància: 5,8 km
Track gps: Si

La Via Verda de la Vall Fosca, és una curiosa ruta d’alta muntanya, on la naturalesa es va adaptar a la nostra necessitat de produir energia. Un antic tren, un telefèric i una central elèctrica conviuen en aquesta zona d’influència del Parc Natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. L’antic camí de vies és avui un dels ‘carrilets’ existents a Catalunya, anomenat com la Via Verda de la Vall Fosca. Encara que es pot fer amb bicicleta, no és molt recomanable, ja que les vies dificultaran el pas. A més a més, els túnels són molt baixos. Si escull aquesta opció el camí s’acaba a l’Estany Gento. No és possible continuar amb bicicleta més enllà. S’aconsella pujar amb el telefèric i allà començar la via. Un cop a l’estany Gento, els mesos de juliol, agost i setembre, es pot baixar amb el telefèric.

Via Verda de la Vall Fosca

Via Verda de la Vall Fosca